Quin regal em vas fer , Pere, quina lliçó! Hores abans que marxessis vaig venir a veure’t i mai oblidaré aquells moments. Mai. Tu sabies molt bé que te n’anaves i afrontaves la teva mort sense parpellejar, amb una pau i una dignitat supremes. Vaig quedar corprès, sense paraules. Un miracle. Vam parlar una mica i tu quasi bromejaves ”ligero de equipaje” com deia Machado, anaves a fer el gran viatge. “Bon viatge”, et vaig dir jo, i tu, somrient, vas respondre,“gràcies”.Ens vam donar les mans i un petó i vaig marxar en silenci.
T’asseguro, Pere ,que mai havia vist un cas igual. Els anacoretes, els sadhus, els místics es van preparant per a la mort anys i mes anys amb la temença del ‘dies irae’. Tu en silenci, durant els últims temps anaves preparant-te ”sense temença”, amb el somriure als llavis, amb humor i valentia. Ens has donat la gran lliçó, el gran exemple. Gràcies.
Si la teva mort ha estat exemplar, la teva vida també. Amb voluntat de ferro i gran diligència vas iniciar una veritable ascensió. Vas començar com un noiet modest i, mica en mica, vas anar escalant pels camins del saber i la virtut. Només un exemple. Vas entrar d’aprenent a la empresa i vas arribar a ser-ne el director. Vas passar de la cultura d’un barri modest a assolir un gran nivell intel·lectual.
Has deixat “lassat el cos de caminar”. Era molt dur el camí, molt amarga l’existència i la mort t’ha alliberat. Donem mil gràcies per la teva vida rica i plena, per la família que vas fundar, pel bé que vas fer. Donem gràcies.
En acomiadar-nos del teu cos hem vist un munt de gent que t’estimava. Hem sentit música, hem cantat i tu eres el vincle que ens unia; érem com germans que veníem a dir l’últim adéu al germà que marxava. Saps qué? A l’acabar la cerimònia vaig sentir un gran impuls per aplaudir. Estic segur que les parets haguessin tremolat. Era tanta l’emoció que es respirava! La solemnitat de l’acte em va frenar. Ho faig avui sobre el paper. Un aplaudiment per un amic que ha marxat i s’ha quedat. Pere, tu encara estàs aquí, en els nostres cors i romandràs en ells mentres visquem. Gràcies.
