En aquest diari he vist, amb orgull de pertànyer a l’espècie humana, com moltes persones parlaven dels drets dels animals: persones com l’Ester Miñana o la Nicole Pans, per citar només alguns exemples entre molts d’altres.
Al marge d’ideologies concretes, hi ha un sentiment transversal que ens uneix: la certesa que cal lluitar per aconseguir una vida més digna per als animals.
Sé que molta gent dirà que ara, amb la crisi, no és el torn dels animals. Que hi ha persones que passen gana, persones que perden la seva feina… argumentalment són temes diferents. No tenen cap relació i, si la tenen, és en sentit contrari: les persones més solidàries amb els animals acostumen a ser les més solidàries amb les persones. Els nazis es van inspirar amb el tracte que rebien els animals de camí a l’escorxador per crear els camps de concentració. Solidaritat amb als animals no vol dir manca de solidaritat per les persones o el medi ambient. Significa, simplement, ser conscients del seu patiment i voler fer alguna cosa al respecte, sense deixar de lluitar i defensar els drets de tothom.
Els animals són criatures que neixen, com ho fem nosaltres, que senten, pateixen i mereixen unes condicions de vida. La indústria intensiva basada en la seva vida, ens ofereix productes barats, però molt cars pel preu d’agonia i misèria que paguen els animals. El maltractament i la crueltat al quals són sotmesos fan dels animals uns éssers indefensos que mereixen la protecció de l’ésser humà, que hauria de revelar-se com un germà gran benefactor i no com un sàdic o indiferent empresari. És absurd matar foques per vestir-nos amb les seves pells.
El que voldria dir és una cosa molt simple: qualsevol persona que estimi els animals pot triar, per poder-hi col·laborar, entre moltes entitats animalistes, perquè entre protectores i entitats n’hi ha moltíssimes. Centenars! I el que hauríem de fer és molt clar: unir totes les entitats i tots els socis i sòcies que treballen per la protecció dels animals perquè facin un front comú. Una federació d’entitats i protectores d’animals amb una intenció molt clara: anar tots junts més enllà en la protecció i benestar dels animals.
No es tracta ni de sensibilitzar, ni de convèncer, sinó d’unir-nos. I ho hem de fer nosaltres: els animals no es podran reunir en assemblees, ni explicar el seu patiment, ni demanar millores, nosaltres tenim la responsabilitat i el deure de ser la seva veu i d’articular la seva defensa. Per això, perquè hi ha un interès i una sensibilitat social molt dispersa, cal unir-nos i amb la força d’una sola veu millorar les lleis i fer dels drets dels animals un eix transversal de les polítiques que volen treballar per una societat més lliure i més digna per a tothom.
Cal que demanem activament als centenars d’associacions, fundacions i protectores que creïn una sola Federació d’entitats animalistes: serà l’única que podrà aconseguir que passem de l’assistència i la sensibilització a polítiques actives per tal de canviar la realitat de la vida dels animals del nostre planeta.
