FOTO: LLUÍS FRANCO
La Setena simfonia no tan sols és la més alegre i festiva entre les nou de Beethoven. També se l’hauria de considerar entre les pàgines més vitalistes de la història de la música. Al voltant seu, la Simfònica ha bastit un programa estimulant en extrem pel concert d’avui (21.30h.) al Principal.
Com a solista torna Christian Lindberg, virtuós del trombó i temperament efusiu com pocs se n’han vist entre les orquestres. Des de fa dues dècades, no paren de reclamar-lo bona part de les millors d’arreu del món. És tot un espectacle per ell mateix, com bé se sap a Catalunya, on l’ha descobert la Simfònica i n’ha fet l’artista resident de la temporada que ara culmina. I en particular a Sabadell, on el d’avui serà el seu tercer concert.
Però també és un esperit agut abans que creatiu, tan capaç de revelar angles inèdits i suggerents en el repertori clàssic com de compondre peces on l’originalitat no és l’únic mèrit. Així apareixerà aquesta nit al Principal, amb el Concert per trombó i orquestra de corda en Re major de Leopold Mozart, pare de Wolfgang Amadeus, i amb una de les obres emblemàtiques del propi Lindberg, Mandrake in the corner.
Del millor del trombó
«És el millor que mai li hauria pogut passat al trombó», va dir-ne i escriure al 2002, arran del primer enregistrament de l’obra, el crític de la BBC, Andrew McGregor. A més d’omplir sales de concert com a solista i de «crear sons meravellosos» en obres que tot d’autors contemporanis li venien dedicant, era capaç d’«escriure per ell mateix música més meravellosa encara», va jutjar el crític.
A l’obra se li podria trobar una certa inspiració en el Pop-art, pel Mag Mandrake d’una tira de còmic molt popular a mitjans segle XX. Però musicalment va més enllà, amb punts de performance conceptual, i en el programa d’aquesta nit es contrapuntarà amb el brillant alegre, virtuosístic i realment excepcional Concert de Leopold Mozart, composat quan Amadeus era un nen.
