Avui he rebut una trucada del pare de l’Anna Mauri Graells, filla de Sant Quirze del Vallés, una noia que no coneixia, de només 33 anys que va perdre la vida juntament amb la seva parella, el Lugan Bedel, ambdós víctimes d’un mateix accident de trànsit el passat mes de juliol. Un pare desfet que no pot acceptar la pèrdua inesperada i sobtada d’una filla i la seva parella, que van marxar massa aviat d’aquest món amb tots els projectes i il·lusions truncats en un instant. Aquell dia, va acomiadar-se d’ells amb un petó que mai s’hagués pogut imaginar que seria el darrer que els hi podria donar. La vida té aquests cops amagats, desgràcies que ens fan trontollar els fonaments de tota una vida que fins ara havia transcorregut mínimament plàcida, fins que succeeix el que ningú mai s’espera i que ningú es pot arribar a imaginar que li esdevindrà.
Des de la meva perspectiva, m’he sentit compungida pel seu relat, però alhora plena i orgullosa de pertànyer a una associació que humilment intenta donar cert suport emocional i sobretot recolzament a aquestes persones que ens deriva el recentment estrenat SIAVT (Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit). Sens dubte, quedaré amb ell per conèixer aquest home de 70 anys que vol parlar amb persones que hem passat el mateix tràngol de perdre un familiar en accident de trànsit i orientar-lo en els tràmits que li manquen.
No intentaré animar-lo, només escoltar-lo i que sàpiga que per desgràcia no està sol, doncs som massa als qui ens ha tocat fer el mateix maleït camí, i que, tot i que el temps no li curarà la ferida, sí que ha de saber valorar que la vida continua i que l’anirà omplint poc a poc d’esdeveniments que faran que tant ell com la seva família s’adaptin a una realitat sense els seus estimats Anna i Lugan.
