La Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell (FAVS) va començar el seu camí l’any 1974 quan les agrupacions de veïns afectades per la construcció de la Gran Via, és a dir, quan el soterrament de les vies de RENFE va donar origen a un debat i una lluita (que encara és vigent) sobre què s’havia de fer, si una via ràpida de vehicles, com és ara, o una via urbana de caràcter més de passeig (una gran rambla transversal de Sabadell).
La unió de les associacions de Ca n’Oriac, Concòrdia, Sant Oleguer, Can Puiggener i Gràcia va acabar agrupant a un total de 30 associacions l’any 1975: “Havien pres consciència que molts dels problemes de cada barri eren comuns i, per tal de fer-hi front, necessitàvem actuar de manera unitària. Vàrem creure allò de “la unió fa la força”, com ens diu Joan Moles Benet en el seu llibre “Records d’un sabadellenc compromès”. Per tant, fa 37 anys que es va constituir la FAV i aquesta anàlisi no només segueix essent vàlida, si no que és la seva principal raó de ser.
Les finalitats de la FAV com consta als seus estatuts, són: Agrupar totes les associacions de Veïns de Sabadell que desitgen vincular-s’hi; col·laborar en el bon funcionament de totes les AV que hi estiguin federades; representar-les col·lectivament, si cal, davant l’Administració o altres entitats o institucions; impulsar i coordinar les actuacions i campanyes col·lectives; elaborar propostes alternatives davant els problemes i les necessitats de la ciutat; mantenir i defensar la independència de les AV federades davant l’Administració pública, els partits polítics i qualsevol entitat de caire polític, i desenvolupar, sense ànim de lucre, activitats de tipus social, cultural i assistencial per als seus socis o tercers.
En aquests moments de crisi econòmica, els barris i la gent que hi viu són els que més pateixen les seves conseqüències: Els Centres d’Atenció Primària reduint la seva tasca sanitària, manca de professionals sanitaris. Massificació a les aules de primària i secundària, manca de professors. Desnonaments, veïns sense recursos expulsats de la seva llar. L’atur, font de tota mena de problemes econòmics, socials i de convivència, etc.
Les AAVV i la FAV també les pateixen. Les aportacions oficials per mantenir la seva activitat veïnal tenen importants retallades: L’organització de les festes majors als barris, el cobrament de taxes per la utilització dels Centres Cívics a l’hora de la realització de cursets, activitats de les quals es beneficia tota la ciutadania. La mateixa FAV ha hagut de tancar el SEDECU (Servei de Defensa del Consumidor i l’Usuari), servei que va atendre més de 2.000 consultes l’any passat.
Amb tot les AAVV no han deixat de fer la seva programació de festes, cursets i d’altres activitats, perquè, malgrat les circumstàncies actuals, la seva feina veïnal depèn més de les aportacions i activitats voluntàries dels seus socis i sòcies, del convenciment que són els veïns i veïnes els més interessats en millorar la vida al seu barri i la seva ciutat. La perseverança en els seus objectius és la raó de ser del la FAV.
