Concert d’Andrea Motis i Joan Chamorro, dijous passat (foto: J. Peláez)
És un contrast estrany sentir versos tan esquinçadors com «My man don’t love me/ He treats me so mean…» (Fine and mellow, memorable en la veu de Billie Holiday), amb la tendra dolçor d’Andrea Motis. Però el cert és que aquesta noieta catalana de 17 anys deixa clar de seguida perquè omple teatres amb un públic heterogeni, no necessàriament fidel als cicles de jazz: toca de meravella la trompeta i el saxo, i canta amb un swing sorprenent per la seva edat.
Joventuts Musicals
Amb aquesta suavitat avellutada, com si cantés després d’una migdiada d’estiu, arrossegant les frases una mica com Norah Jones, Andrea Motis va captivar (com ho ha fet ja arreu de Catalunya els darrers tres anys de forma incansable) el públic que omplia La Faràndula en aquesta reeixida inauguració del festival 30 Nits. Un concert que, de fet, ha programat Joventuts Musicals per al seu propi festival.
De la mà del seu mentor i mestre Joan Chamorro (excel·lent saxofonista que aquí va exercir bàsicament com a contrabaixista), i de primeres espases del jazz català com Esteve Pi, un sembrat Ignasi Terrazza al piano o un eclèctic guitarrista que hem sentit en grans bandes de gyspy-jazz, Josep Traver, Andrea Motis ofereix un jazz essencialment conservador, que busca agradar a amplis públics.
La combinació de balades, swing, melodies arxi-famoses com Moon River, bossa-noves universals com Desafinado i Insensatez (versionades en anglès), solos rodons i alguna oportuna pujada de ritme fan el seu efecte i deixen satisfet un públic que aquí se’n va anar amb quatre bisos en dues tandes i una sorpresa: Carla Motis, germana petita de la cantant, va sortir a tocar el banjo (al final va ser l’ukelele, per imperatius tècnics) a Please don’t talk about me when I’m gone. Una oportuna lletra donat que va tardar a aparèixer.
Motis encaixa bé en els temps lents (My Funny Valentine, Moon River…), se’n surt amb gràcia d’un My baby just cares for me (Nina Simone) en clau lindy-hop ballable, i va calant amb My love is here to stay, Gee baby ain’t I good to you (aquí ens va recordar la Txell Sust) i posant un saxo deliciós a All too soon, del gran Johnny Hodges.
Molts esperen que l’aneguet aixequi el vol i sorprengui amb coses més arriscades, amb més ‘feeling’. Però el temps ha de fer el seu curs, clar. De moment, la seva adaptació al català i en clau de ‘bossa’ del More than words dels Extreme (Més que paraules, estrenada a La Marató i rescatada a Sabadell) no sembla un camí gaire encertat, potser perquè aquí no hi havien els puntejats de guitarres que l’han fet famós. Però vaja, a la Motis li sobra el talent i suposem que a la seva edat també li deuen sobrar els consells
Sense coques i amb xiulades
Des del 2008 fins ara el pressupost del 30 Nits ha baixat de 200.000 euros a 40.000, una retallada que estalvia molt en infrastructures (muntar un escenari a l’aire lliure és car) però també baixa el llistó qualitatiu, com era inevitable. Aquest any, en traslladar la inauguració a La Faràndula, tampoc hi hahgaut cava i coques a la fresca. A fora uns manifestants van xiular contra l’imminent acomiadament de 21 treballadors de l’Ajuntament i a favor d’«altres retallades».
El festival d’estiu ofereix unes 40 propostes de música, dansa, circ, teatre o cinema durant tot el juliol, la majoria a l’aire lliure. Moltes de les activitats les programen entitats. Aquest dissabte Punt i Seguit Teatre porta El Rei Sol a l’Àgora (20h.) i diumenge la Plaça de l’Argub acull el circ contemporani de Betti Combo, companyia italiana resident a L’Estruch (20h.). Dilluns arrenquen les Nits Literàries a l’Alliance Française (21.30h.), on cada divendres hi ha concerts del cicle “Elles”. Després de Casablanca Benedicta, el proper serà de flamenc amb Carmen Doorá.
