A l’escriure la carta publicada per aquest diari (D.S. 12-07-12), després de rellegir-la, ja publicada, un parell de vegades em vaig donar compte que pel col.lectiu dels ciclistes en general no vaig ser molt oportú al posar-los a tots al mateix sac. Per sort hi ha moltíssims ciclistes que sí que respecten les voreres, els semàfors i les direccions, als quals demano perdó.
La meva carta era fruit de la indignació del moment ja que, dos dies abans, vaig tenir tres ensurts. Primer al sortir d’un portal del carrer Les Planes una bici en contradirecció per sobre la vorera em va fregar; segon amb semàfor verd de vianants va passar un adult a un pam de la meva esposa i meu i encara em vaig sentir insultat, i el tercer per mi el més greu una bici per la Rambla sobre la vorera a prop del carrer Jardí va esquivar el cotxet de la meva néta i a mi em va donar un cop de manillar o de fre al braç.
En arribar a casa, vaig escriure la carta i sense pensar que, per sort, no tots els ciclistes són iguals. Només anava dirigida a aquest grup que es pensa que el carrer és seu. Per tant, prego a tot els ciclistes que em perdonin per no haver fet menció que la meva carta anava dirigida a una minoria sense modos i al col.lectiu en general els hi demano disculpes ja que no era la meva intenció ofrendre les persones que són legals. Ho sento.
