Els veïns del pàrking del Vapor Turull, víctimes de tenir tot l’any un pàrking públic a l’aire lliure amb una capacitat al voltant de tres-cents vehicles, amb les molèsties i la problemàtica que l’espai origina, aquesta festa major ens ha tocat, o millor dit, ens han col.locat (ja que no hi ha hagut sorteig) les famoses “Barraques”. Aquest espai d’esbarjo que és un problema endèmic des de la seva creació, per la difícil ubicació definitiva i permanent, genera un fort sentiment d’impotència, ràbia, frustració i indignació al col.lectiu de veïns que any rere any les ha de patir.
Aquest any ens ha tocat a nosaltres: llargues manifestacions musicals fins a molt avançada la matinada amb escenaris propis de macroconcerts instal.lats a escassos vint-i-cinc metres de les façanes veïnals, amb una potència sonora que produeix una contaminació acústica fora de mida.
I no parlem del personal assistent que, un cop acabada la diversió (és normal, és festa major) deixen, en forma de rastre, un cúmul de brossa, trencadissa de vidres de tot tipus, excrements orgànics diversos i una mala olor escampada per tots els vials i que durant dies, fins i tot un cop acabada la festa major, haurem de patir de forma inexcusable.
I per acabar de criminalitzar el veïnat, de quatre a sis de la tarda té lloc (amb el pertinent permís de l’Ajuntament, lògicament) l’assaig de la banda de torn que actuarà a la nit i matinada següent, amb la impossibilitat per part del veïnat de poder realitzar una merescuda migdiada i així recuperar les hores de son perdudes la nit anterior de forma miserable per culpa d’uns quants que fan que aquest col.lectiu de ciutadans no pugui gaudir d’una forma plena i satisfactòria de la festa major com tothom.
L’encapçalament, “Les Barraques d’en Bustos”, ve determinat per una problemàtica que crec que ja és hora que resolgui i que dóna en certa manenra titular a tant menyspreu ciutadà i culpabilitat a qui amb la seva decisió a l’hora de designar la ubicació i de decidir, junt amb els seus, quins seran els veïns de torn sacrificats per patir l’angoixa que una engrescadora festa major pot convertir en el calvari més intens mai viscut. He intentat localitzar en Bustos en les diverses activitats realitzades al Vapot Turull durant la festa major (res estrany que no aparegués per aquest infern) i m’ha estat impossible comentar-l’hi personalment, però li dono la suggerència en forma de idea per a l’any vinent: mentre no resolgui aquest greu problema de Les Barraques, que les posi davant de casa seva doncs, un cop passejades per tot Sabadell, crec que ja toca ubicar-les en el seu portal.
