Cristina Capdevila i Núria Clapés, les guanyadores d’enguany
L’Esbart Sabadell Dansaire va pensar, fa uns quinze anys, que a Sabadell li faltava un element tradicional propi i únic, i va decidir crear –inventar-se, doncs –una dansa nova. Però amb arrels sabadellenques, és clar, o que remetés a una part del seu passat.
Així va néixer, ara fa 15 anys, el Ball de la Bola, amb coreografia de Tomàs Manyosa i Montserrat Capdevila i música de l’aleshores director artístic de l’Esbart, Joan Manau.
La dansa parteix d’aquell «Ball dels Hereus» que cita Marian Burguès al seu llibre Sabadell del meu record i també pren la beguda del segle XIX «bola», que es bevia per Festa Major i contenia cervesa, gasosa i un bolado al mig regat amb rom.
Pensat perquè «tothom la pugui ballar fàcilment sense que l’hagi ballat abans, i s’hi pugui afegir qualsevol en tot moment sense assajos previs» –recordava aquesta setmana Manyosa– el Ball de la Bola té tres parts, l’última de les quals amb un punt de «competició».
És el vals jota en què les parelles han d’evitar que els caigui la copa plena de la ‘bola’ que porten en una safata. Si això succeeix, es retiren del ball, i així fins que queden els guanyadors, aguantant el ritme esbojarrat de la cobla.
Un públic nombrós ha seguit enguany per la Festa Major aquesta dansa que, segons Manyosa, «ja és popular però, perquè sigui tradicional, encara hauran de passar uns anys».
Cristina Capdevila i Núria Clapés es van proclamar guanyadores del Ball de la Bola celebrat diumenge passat a la tarda a la Plaça de Sant Roc en el marc de la Festa Major. Hi van participar unes 60 parelles.
Com sempre, el «seguici del Ball de la Bola» va sortir una estona abans de la Casa Duran fins arribar al davant de l’Ajuntament.
Una parella de capdansers, «els de la bola», condueixen cada una de les parts de la dansa i donen les indicacions corresponents. Algunes parelles representen entitats de la ciutat. A la segona part es fan un «cuc», el canvi de parella i, després d’alguns passos, dos petons.
