Foto: E. Barnola
Els concerts de Quimi Portet (14 de desembre) i el cantautor sabadellenc Nando Caballero (18 d’octubre) destaquen entre la trentena de propostes de la nova temporada a L’Estruch, un espai municipal que continua apostant per les companyies locals i ‘residents’, la dansa, les pràctiques performàtiques o els tallers i ‘laboratoris’.
«No podem mesurar l’èxit pel número d’entrades venudes». És una reflexió amb què el regidor de Cultura, Juan Carlos Sánchez, va voler «posar en valor» L’Estruch, dimarts passat, en la presentació de la nova temporada de la fàbrica de creació de les arts en viu municipal (www.lestruch.cat).
L’espai del carrer Sant Isidre, que té un teatre d’unes 200 localitats, però sobretot moltes sales on assagen i produeixen companyies amateurs i professionals de molts àmbits escènics, aprofita bona part d’aquestes ‘residències’ per muntar la programació.
«N’hem fet una tria», va dir Emili del Bas, assessor en arts escèniques de l’Ajuntament, tot destacant que l’espai «està obert de 9 del matí a 12 de la nit, onze mesos l’any». Un grapat dels artistes programats van ser a la presentació.
L’actor sabadellenc, Marc Rius, per exemple, va explicar que a la companyia local Al Galliner han ‘fitxat’ dos personatges femenins per fer La ràbia que em fas, una comèdia de Juli Disla sobre «les pors i les inquietuds laborals o en les relacions, de gent de la nostra generació». Es veurà el 2 i el 3 de novembre.
En teatre predomina el planter sabadellenc. A més d’Al Galliner, es veuran dues funcions (20 i 21 d’octubre) de 13, El Musical, l’exitós muntatge sobre el món adolescent de Teatre d’Insomni vist al Sant Vicenç –el canvi d’escenari busca nous públics, sovint massa segmentats per espais i rutines–, el concert-espectacle Mediterrània de Cants al Vent i A la vora del mar, d’Elisenda Renom.
La dansa té un espai privilegiat a la graella, amb la mostra de cinc coreografies «Sabadell en dansa» – A cordes de violí, Cia Montse Argemí, Cia. Endansa, Cia. +Nou i Cia. Leftlovers– i la gala, la setena, del Certamen Coreogràfic que organitza Petit Món. «De les 20 presentades hem escollit sis companyies», explica Laia Vila, que ha consolidat la col·laboració amb el certamen Burgos-New York i el corresponent intercanvi.
I és que una de les coses a revisar és que «sovint L’Estruch es coneix més a fora que aquí», reconeix Sánchez.
Seguint en dansa, hi passaran Miryam Mariblanca amb Llena de flores tu boca, Rosa Muñoz –ara en solitari, sense la companyia Raravis– amb A guest i Meritxell Checa amb Last picture. Aquesta última busca els límits de la supervivència física i emocional inspirant-se en el quadre La columna rota, de Frida Kahlo.
Familiar amb LASALA
Enguany L’Estruch tindrà una notable i molt interessant oferta de teatre familiar, i és que LASALA Miguel Hernández hi programa tres espectacles, com ja avançava D.S. amb detall fa pocs dies: Lava, de la companyia belga Studio Orka i el Teatre Lliure, obre la temporada el 6 i el 7 d’octubre, i seguiran Maiurta, de Los Galindos, i Codi Postal 00, de la sabadellenca Engruna Teatre. Mireia Fernández i Ruth Garcia explicaven dimarts que, amb aquest muntatge sobre «la màgia i la poesia de la correspondència», han volgut investigar per anar més enllà del teatre a la italiana.
Performances i tallers
El cicle de curtmetratges del MECAL i la programació quinzenal de «pràctiques performàtiques» a NauEstruch completen un programa on mereixen atenció a part uns tallers que, més enllà de l’art, s’obren a les «pràctiques socials» amb diverses plataformes de la ciutat, avança Oscar Abril Ascaso. Aquí entren termes com «innovació», «art d’acció» o la «reflexió» sobre el propi Estruch. El laboratori «Hight tech = low cost», per exemple, plantejarà si els nous dispositius escènics poden abaratir els costos tècnics dels teatres.
En l’ambit de les tecnologies treballa, justament, l’espai MediaEstruch, que «aviat donarà un salt endavant» amb «un viver d’emprenedoria», va anunciar amb optimisme Juan Carlos Sánchez. En donarà detalls en un futur pròxim.
