Els franciscans de Sabadell conservem un grat record dels nostres benefactors, especialment d’aquells dels primers temps de la nostra fundació.
Foren moltes les persones i famílies de la Creu de Barberà i de Sabadell que salvaren la dèbil fundació en uns moments molt difícils des de l’any 1951, quan eren tantes les dificultats, principalment econòmiques, que els primers frares estaven disposats a marxar a un altre lloc.
Aleshores sorgí providencialment una obra molt important: el Centre Cultural Franciscà, que movia les nostres activitats culturals, religioses, esportives, etc. Es feren moltes conferències sobre temes interessants i s’organitzaven excursions i teatre pels pobles, despertant l’entusiasme de molta gent.
Bé, moltes persones grans recordareu el que en fou president, en Feliu Torras, que ara ens ha deixat (descansi en pau).
S’organitzaren grups de voluntaris que recorrien la ciutat, demananat ajudes econòmiques. La gent respongué generosament, gràcies a Déu.
En aquells moments difícils, quan els dos franciscans ja es resignaven a marxar de Sabadell, un dels voluntaris donà un cop de puny molt fort sobre la taula, tot cridant: “Vosaltres no marxareu de Sabadell”. Eren quatre homes de molt bona voluntat: Feliu Torras, Joaquim Adell, Joan Bosch i Bernat Font, que es constituiren en Junta de Salvació, en connexió amb la Comissió Constructora de Sabadell, tots voluntaris, que amb pocs diners compraren un terreny i construiren el primer edifici, que fou escola, temple i convent, que més tard s’amplià amb una gran escola moderna, un gran temple, que fou parròquia, i el nou convent.
Tots els frares franciscans que hem passat i treballat a Sabadell conservem un pregon agraïment per aquelles persones, unes encara vives gràcies a Déu, i altres que ja han mort, com el Feliu Torras. Per tots ells., vius i difunts, els franciscans resem cada dia. Que el bon Déu us ho pagui.
