Foto: Almudena/L'Estruch
La creació de nous públics és una de les «preocupacions» de la política cultural de l’Ajuntament, i en aquest sentit L’Estruch és «un luxe per la ciutat de Sabadell, des del meu punt de vista necessari», diu Juan Carlos Sánchez, el regidor de Cultura. Ahir va presentar el programa d’activitats que acostarà els joves als artistes.
Ja fa anys que L’Estruch, espai on assagen i produeixen companyies professionals i amateurs, acosta les arts escèniques a les escoles i instituts: 1.327 visites el 2010, 1.514 el 2011 i una previsió d’unes 1.600 per aquest any, que ja han arribat a les 1.258.
Assistir a assajos de companyies de dansa o teatre, ballar a partir del visionat d’una pel·lícula –el taller «Això és ritme»– o el projecte Teatre i Literatura (obres literàries dramatitzades per a escolars) són algunes de les activitats que busquen invertir en el públic del futur, és a dir, en «persones crítiques i lliures», defensa Juan Carlos Sánchez, el regidor de Cultura, que ha posat a treballar conjuntament, en aquest sentit, les regidories d’Educació, de Joventut i Drets Civils.
Però res millor que un ‘usuari ’com Josep Moreno, cap d’estudis de l’IES del Vallès, per confirmar els bons resultats de la iniciativa. «El contacte directe amb els creadors dóna credibilitat al nostre Batxillerat Escènic», va dir ahir, tot elogiant la «coherència» de L’Estruch.
Moreno va aprofitar per carregar, això sí, contra «la voluntat del Govern d’aniquilar» aquest Batxillerat que ells ofereixen, de forma pionera, des de fa 25 anys. «Rebuig absolut» i «decepció enorme», va dir, perquè «la societat necessita educació artística».
Miryam Mariblanca
El testimoni dels propis artistes també és il·lustratiu. La ballarina Miryam Mariblanca, per exemple, que presentarà Llena de flores tu boca el 26 d’octubre, assegura que «és molt important saber com ho viuen i ho senten els estudiants, és obrir les portes als sentits». I és que «el cos és el gran oblidat en l’educació», va lamentar. I va afegir que li hauria agradat gaudir de tot això quan ella anava a l’escola.
Una altra companyia de dansa, la Mudances d’Àngels Margarit, ofereix un espectacle de fa tres anys, FlexelF, seguit amb un taller de plàstica per famílies o nens sols que és «molt visual, amb textures» i on arriben a fer «coreografies amb un llapis» o a practicar les «geometries del cos», va explicar ahir Fàtima Campos.
Una altra activitat per escoles instituts, anomenada «El taller i els artistes», consisteix en una visita guiada pels espais de creació, on poden veure de prop el treball dels artistes i dialogar-hi.
Continuen, d’altra banda, les lectures dramatitzades que acosten de forma més directa a lectures obligatòries a les aules com Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, Laura a la ciutat dels Sants, de Miquel Llor, o Nada, de Carmen Laforet.
Frederic Roda, de Teatre de Ponent de Granollers, dóna la dada que, tot i fer-se a L’Estruch (igual que a la resta de Catalunya), «aquí la majoria d’instituts apuntats són de fora de Sabadell».
El projecte «Teatre i Literatura» es va crear l’any 2000 i s’adreça als departaments de Llengua Catalana i Llengua Castellana dels centres d’eduació secundària. Després de les funcions, els estudiants participen a un col·loqui amb els intèrprets.
