Els Catarres (foto: CARLES CASCÓN)
Es pot anar a un festival de música amb més d’una dotzena de primers grups del panorama català (Els Amics de les Arts, Antònia Font, Lluís Gavaldà, La Pegatina, Els Catarres, Txarango, fins i tot l’Orquestra Àrab de Barcelona…) sense haver de buscar un ‘canguro’ pels nens. La solució l’han trobat a Sant Cugat: adaptar els concerts a un format familiar.
L’aventura, que es va estrenar aquest cap de setmana amb un extens cartell i tres escenaris (el teatre-auditori i el pati i l’Aula Magna de l’Escola de Música), es diu Petits Camaleons i no només ha ofert actuacions curtes, a decibels moderats i en horari ‘infantil’ sinó també una proximitat inèdita que papes i mames han agraït potser encara més.
«Estires la mà i quasi el pots tocar», deia una emocionada mare mentre els Antònia Font feien ballar petits i grans dalt de l’escenari amb Alegria, Me sobren paraules o Mecanismes.
Primer contacte
Poc abans els mallorquins havien estat signant discos al costat. «Va, digue’ls on has anat de vacances», animava un pare a la seva nena. «A Mallorca», xiuxiuejava la jove fan al bateria Pere Manel Debon. «I quina cançó escoltaves?» «Islas Baleares». Primer contacte, en conversa o a l’escenari, per nens i nenes de 3 a 12 anys, pels quals estaven pensats uns concerts –fins a dotze en un dia– de grups no específicament infantils.
Com per exemple el pianista de blues i boogie-woogie de Sabadell Lluís Coloma, que ahir destacava des d’Alemanya que aquest festival novedós ha estat «una experiència enriquidora i molt estimulant per mi com a músic, ja que el públic infantil és el més exigent que hi ha i captar la seva atenció no és gens fàcil».
El també sabadellenc Daniel Landry hi va anar amb la seva banda de rumba, aquesta sí que orientada al públic familiar: Landry el Rumbero. «El festival és una gran idea i ha estat molt ben produït. I és un plaer compartir-lo amb tots aquests grans grups que no fan música expressament per nens», comentava ahir.
Landry compta amb músics de La Troba Kung Fu, Ai, Ai, Ai o Sabor de Gràcia per una música, la rumba, «d’aquí, catalana, pensada única i exclusivament pel ball, i per això els nens de seguida hi connecten».
El sabadellenc Pol Cruells hi tocava amb Els Amics de les Arts i Helena Casas amb 2 Princeses Barbudes. A fora, parades, zona de pícnic i jocs infantils. El director del certamen, Albert Puig, no es cansava de repetir als nombrosos mitjans de comunicació que la resposta havia estat «super positiva» i que «primer va costar explicar la filosofia però al final s’ha entès molt bé. Tenim el públic que volíem».
