Arxiu

Adéu a Marisa Cid

Ahir, sense causar remor, Marisa Cid se’n va anar. Després de dedicar la seva vida professional als infants i joves amb discapacitats sensorials; desprès de cuidar durant anys la seva mare, la seva germana , l´Àngels, i els seus nebots; després del sofriment de veure morir l’única germana a la que estava tan unida,  ella ens ha deixat.
Ens coneixíem des de la infantesa. Quan teníem deu anys, el mes de setembre del 1944, vàrem començar a conviure a les aules del “Colegio de Bachillerato”. Solament érem dotze entre nens i nenes, i quasi tots vàrem continuar junts fins els divuit, després de finalitzar el “bachillerat” i aprovar o suspendre l’examen d’Estat  que donava pas als estudis universitaris.
Aquells set anys junts deixaren una forta empremta en tots els companys. Cada any ens retrobem i ens sentim feliços d’estar junts; ens estimem amb aquell amor que comença a l’infantesa, es consolida durant l’adolescència  i perdura per sempre. Per això, avui, dia del teu traspàs, sento la necessitat de dir-te adéu i també a reveure, doncs crec que un dia podrem tots, en algun lloc, reviure aquella joia de la nostra joventut, més units si cal que en aquells temps, ja que allà no hi haurà problemes ni  gelosies.
Sàpigues solament que aquí i avui els teus companys et ploren.

Comentaris
To Top