FOTO: DR. X. GONDOLBEU/AAOS
Les veus de Saioa Hernández (Tosca), Javier Agulló (Mario) i Ismael Pons (Scarpia) encapçalen la nova producció de Tosca que obre avui (21h.) la temporada dels Amics de l’Òpera a La Faràndula. El títol de Puccini puja a escena amb una proposta «clàssica» de Carles Ortiz i Jordi Galobart.
La celebració dels 30 anys de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell coincideix amb els 25 de l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) i un altre quart de segle, el del cicle Òpera a Catalunya.
Uns números rodons que coincideixen amb la reducció del 30 per cent de l’aportació de la Generalitat al projecte que dirigeix Mirna Lacambra, al mig d’una crisi i una «por dels teatres» que en algun cas els porta a programar una o dues funcions en comptes de les tres habituals. Un context que explica, d’altra banda, l’aposta de la temporada per títols segurs: Tosca, de Puccini, i els dos ‘verdis’ Nabucco i La traviata. Una anècdota: la tria de Tosca surt d’una enquesta entre el públic del teatre Kursaal de Manresa.
Clàssica i atractiva
I una versió clàssica, ajustada al llibret, d’aquesta atractiva i intensa òpera molt vinculada emocionalment a Mirna Lacambra –la va cantar com a soprano, inclosa la segona producció que oferia l’AAOS el 1983–, obre avui, divendres i diumenge al Teatre Municipal La Faràndula una temporada que mira ja a l’any Verdi i Wagner pels 200 anys del naixement d’ambdós compositors. La tercera òpera del 2013 podria suposar «afrontar el repte de Don Carlo, Otello o fins i tot Fasltaff, nosaltres no ens estem de res», va deixar anar Lacambra fa pocs dies a la presentació a un cèntric hotel de Barcelona.
Tosca coincideix, d’altra banda, amb el desè aniversari de l’equip local de directors d’escena i escenografia, Carles Ortiz i Jordi Galobart. Com que és la seva primera Tosca, però, han optat per buscar una altra temporalitat en el futur. «El repte era fer-la molt clàssica i nova alhora», comentava ahir Ortiz d’aquesta nova producció.
Assegura, però, que han volgut «que sigui atractiva i que enganxi», cosa que els ha confirmat el públic de l’assaig general. I és que la gran òpera de Puccini, amb un segon acte molt intens i espectacular, és «molt atractiva, amb una argument que no cansa, amb un fil conductor», destaca Carles Ortiz.
