Demà diumenge 11 de novembre farà 50 años justos de la golejada al Sabadell a segona divisió grup nord. Casualment també va ser en diumenge, 11/11/62. El Saba-
dell va anar molt encoratjat i amb moral a jugar a Atocha, antic camp de la Real Sociedad de San Sebastián. El partit va començar molt bé, amb 2 pals i dues pilotes tretes pels defensors de la Real. Ben mirat i amb un xic de sort podíem estar 0-3 als 30 minuts de la primera part; però encara anàvem 0-0 i, a partir d’aquí, va venir el desastre en forma de pluja.
El camp d’Atocha era molt argilós i entre l’herba i l’argila els jugador del Sabadell començaren a caure i relliscar i, a la mitja part, ja anàvem perdent per 3-0. A la segona part no plovia sinó que diluviava i els de la Real, acostumats al terreny de joc, varen començar a jugar com si els hi anés el campionat i varen continuar marcant gols, 4,5,6,7,8; però aquí vàrem marcar nosaltres i anàvem 8-1. Al minut 39 de la segona part em varen lesionar i aquí és va acabar el meu malson. Al porter suplent, en 6 minuts, encara li van fer 3 gols més.
Va ser una llàstima perdre per golejada aquest partit, tal com havia començat. Aquella temporada el Sabadell tenia un molt bon equip, amb jugadors de gran qualitat, molt tècnics i fins jugant, però eren massa tous i nobles, i aquella segona divisió era una mica “garrotazo y tente tieso”. Malgrat ser tant bons jugadors, vàrem acabar baixant a tercera divisió. Tot va ser una llàstima doncs ni nosaltres ens mereixiem una derrota tan abultada ni el Centre d’Esports Sabadell es mereixia baixar. Però això es futbol i, si la pilota no entra, no hi ha rés a fer.
Tots aquells jugadors i companys ja no se sap on paren, però avui, quan ja fa 50 anys d’aquell estropici, m’agrada recordar aquell fet, trist fet però en definitiva un fet, perque perdre un partit per 11 gols no és per estar-ne content ( i menys si ets el porter titular, com jo era) però sí per recordar-ho demà diumenge, que farà 50 anys.
