Foto: Esteve Barnola
Costava recordar una nit amb tanta expectació, bon ambient, èxtasi a la platea i sintonia amb el públic aconseguit per un grup de música popular a La Faràndula. El teatre municipal va viure divendres una autèntica festa amb Els Amics de les Arts, un concert que va omplir fins a l’última fila del galliner i va fer cantar, ballar i riure un públic amb moltes ganes, inclosos nens.
El quartet estrella del pop català, que acabava d’arribar d’Escòcia amb la seva banda de vents, baix i bateria, es va mostrar generós en música i històries en dues hores llargues de concert, amb el públic corejant bona part de les lletres del seu nou disc Espècies per catalogar i altres de Bed&Breakfast com els ‘hits’ L’home que treballa fent de gos, Jean-Luc o Armengol.
Van obrir amb una explosió de llums amb els nous temes Carnaval (un text enginyós sobre lletres que es disfressen), Miracles (sobre les pors d’un jove «vivint feliç instal·lat en l’eternaa improvisació» quan veu que la seva parella vol tenir un fill), Ciència-ficció i l’emotiva L’home que dobla en Bruce Willis, precedida per una hilarant trucada telefònica.
Amb els «mitjons, petons i americanes» de L’home que treballa fent de gos van aconseguir els primers coros massius i d’aquí a temes com Els ocells i Louisiana o els camps de cotó, on condensen una estranya nostàlgia del que un dia se’n va anar de casa.
La presentació de Les meves ex i tu va donar peu a una divertida broma amb un músic de la secció de vents, el «Tutu», sobre un suposat antic amor de quan vivia a Sabadell però, després de la vitamínica Monsieur Cousteau, es va emportar la palma Pol Cruells, baixista sabadellenc de les gires dels Amics.
Habitualment, el músic, que és cantautor amb carrera pròpia («ara traurà disc», van anunciar) és protagonista d’una altra història als concerts, però aquí, com era d’esperar, van aprofitar per fer-la més grossa, entre ovacions de la claca local.
Amb quasi tot el públic dempeus cantant feliç l’enganxosa Jean-Luc s’arribava als bisos, que van ser llargs i en diverses tandes. Va caure l’última del disc Espècies per catalogar, Tots els homes d’Escòcia, la seva declaració d’amor francès Déja-vu, Bed&Breakfast i L’affaire Sofia, entre altres, per acomiadar-se amb la futbolística 4-3-3 i el seu infal·lible «Olelé! Olalà! Un shawarma amb tu/ és el millor que hi ha».
És un dels himnes que ja havien cantat, en condicions molt diferents, fa més de dos anys al bar La República, deixant públic fora. Dani Alegret, Ferran Piqué, Joan Enric Barceló i Eduard Costa van recordar divendres aquella nit («veiem que no estem sols») i van marxar deixant un sabor a gran nit musical-social.
Perquè, tot i els detalls del disc que es perden en el directe i una melodia a vegades molt plana, les històries, la simpatia i el bon rotllo dels quatre Amics els va portar a l’apoteosi.
Quatre tipus que es van repartint el paper de cantant (uns millor que altres), que diuen «xispasso», «vistasso» o «rollo patatero», i condensen micro-contes amb música, humor i ara també tendresa.
El «xispasso» que li faltava al públic de Sabadell
27 és el numero de persones que van assistir a l’ultim concert programat per L’Ajuntament, i àmpliament publicitat, a L’Estruch. Només 4 havien pagat l’entrada, la resta hi anava amb invitació. Al concert dels 4art 1a, dels 15 espectadors només dos havien passat per caixa. És una dada. Divendres va haver de ser la promotora privada sabadellenca UiU la que portés a La Faràndula Els Amics de les Arts, la sensació de l’any del pop català. Van rebentar el teatre municipal, amb les 1.100 entrades, a 24 i 15 euros, exhaurides (algú es queixava que era més car que altres teatres, però bé…).
Mentre l’Ajuntament de Sabadell ha renunciat a les «primeres figures» amb l’argument que la caixa està «a zero» i ha imposat la programació «low cost» (entitats amateurs locals, companyies que fan bolos gratis per assajar a L’Estruch, oferir l’escenari ‘a taquilla’ a artistes de la talla de Quimi Portet…), arriben els Urpí (UiU) i, assumint el cost de La Faràndula i amb poca publicitat, aconsegueixen situar Sabadell al mapa, al costat de 50 ciutats més.
Vista i viscuda la intensa nit de divendres, potser aquesta era l’emoció, el “xispasso”, que dirien els Amics, que li faltava al públic de Sabadell.
