Mentre apareixen tímidament maneres de compartir, de reutilitzar, d’abaratir el nostre consum diari –no pas per pura convicció de reconduïr una conducta de consum totalment irresponsable sinó per la greu crisi que ens ofega– la setmana passada, en baixar del cotxe a Sabadell, em vaig entrebancar amb una bossa industrial d’escombraries, plena de sabates noves. Ja no entrarem en allò de. .. “I tu, on vas?” perquè tot plegat ja fa pudor de socarrim… que si els empresaris ja paguen una part pel residu i l’hem de separar nosaltres, que si això sí, que si això no… No, no va per aquí la cosa.
La cadena de sabateries en qüestió, Merkal calzados, va llençar desenes de parells de sabates noves per infants i adults, no sense abans obrir-les en canal amb un cuter, per inutilitzar-les sense remei.
Toc-toc – que hi ha algú?
