Arxiu

Als sabadallencs

El nostre origen ha configurat la nostra identitat. Veníem d’una ciutat i ho dèiem amb un cert orgull i en rebíem un reconeixement d’antuvi. Érem part d’aquella ciutadania que vam fer dimitir un batlle franquista, que vam tirar endavant una vaga general. Una ciutat plena de complicitats, des de cultures polítiques diferents, fins i tot, a voltes des de classes socials diferents. Una ciutat amb institucions potents, amb uns representants polítics amb els quals podíem dialogar i, quan calia, discrepar. Una ciutat on havíem fet realitat aquell vell eslògan de la unió de les forces del treball i de la cultura.
Sí, ho dèiem ben clar: “Sóc sabadellenc”.
Avui ja no ho podem fer, no amb el mateix sentiment. Sabadell és conegut per altres coses, la seva decadència institucional a tots els nivells és evident, les forces de la cultura han anat emmudint, l’esquerra està fragmentada, més que en qualsevol altre lloc, per raons peregrines.
Nosaltres, sabadellencs d’origen, de sentiment o de pertinença, però que per una o altra raó no vivim a la ciutat que ens va veure créixer, no hi podem fer gran cosa, ni exigir-vos res, només demanar-vos que feu memòria, que penseu que hem estat referents i que feu el possible per reconquistar la ciutat. Que si un dia marxeu, pugueu fer com nosaltres hem fet durant anys: dir, senzillament, “sóc sabadellenc” i que això sigui vist amb respecte.
Gràcies per seguir i, com deia un conciutadà, sigueu feliços.

Comentaris
To Top