La nostra carta va dirigida a un veí que no sabem qui és, però ens va fer arribar una carta per sota la porta i que reproduïm: “Los vecinos estamos hartos de los “conciertos” que hace su hijo los fines de semana después de comer. es imposible descansar y hacer la siesta! por favor no hagan de su problema, un problema de todos! pongan solución.”
Jo sóc mare d’un noi afectat per la síndrome de Down; és deficient, però per nosaltres no és un problema, doncs són persones que donen molt d’afecte, i la veritat és que és molt estimat. Degut a que ja ens hem fet grans i, sobretot, ara que falta el meu marit, tota la setmana viu a Castellar en un pis tutelat. El divendres ve a casa fins dilluns.
Una de les seves aficions és cantar i tocar la guitarra al migdia, després de dinar. Naturalment pot molestar, però queda l’opció de venir a casa a comunicar-ho, parlar-ho i fer el que calgui. Però de cap manera trobo lògica ni coherent aquesta carta.
Nota: aquest personatge que ha gosat destorbar l’harmonia veïnal amb una carta covarda i d’infinit mal gust, que tingui la decència de donar la cara i no parlar en nom de tots els veïns. Alguns de nosaltres fa més de 30 anys que som veïns de la Maria i estem encantats amb els concerts del Ramon.
Els veïns que apreciem la Maria i no tenim cap problema.
