Heu vist alguna vegada una sala de cinema amb mares donant el pit, o pares bressolant els seus petitons o canviant-los els bolquers mentre miraven una pel.lícula? No estem parlant de sales de cinema de ciutats com Estolcom o Cambridge, sinó que, fins fa poc, a casa nostra, aquestes escenes eren quotidianes als cinemes Imperial de Sabadell el primer divendres de cada mes.
Que nosaltres sapiguem, “Cinema amb nadons” era una iniciativa cultural pionera que no oferia cap altre cinema de la comarca: una projecció mensual per a mares i pares acompanyats dels seus nadons, menors de dos anys, d’una pel·lícula en cartellera. Es duia a terme, com dèiem, als cinemes Imperial i al darrere d’aquesta iniciativa hi havia l’acord voluntariós a què havíem arribat, per un cantó, un grup de mares, que ens encarregàvem d’organitzar-ho i fer-ne difusió i, per l’altre, la direcció dels cinemes, encapçalada pel senyor Cortadellas, que havia donat el vist-i-plau a la nostra proposta. No demanàvem massa: llums tènues a la sala, un so més baix de l’habitual, unes taules per canviar els nadons…
Gairebé un any i mig després d’unes projeccions que ambdues parts consideràvem exitoses, la gerència dels cinemes Imperial, sense el senyor Cortadellas al capdavant, ens comunica aquest mes de febrer que “Cinema amb nadons” no es continuarà duent a terme per raons de logística i de poca afluència de públic. I nosaltres, amb l’experiència d’aquest any i mig, ens sorprenem del cessament imposat i dels motius al·legats: potser els inconvenients són moure de lloc una taula i una paperera, o canviar una pel·lícula de sala per a nosaltres –…com es va fer en alguna projecció puntual!-. I segurament poc públic deuen ser una mitjana de quinze mares –algunes vegades hem estat cinc, és veritat, però en d’altres, hem aplegat més de seixanta mares, pares, avis i tiets…- mentre a les altres sales, un divendres a la sessió de les quatre, us ho podem assegurar, no hi ha pràcticament ningú.
En definitiva, creiem que el cessament de l’activitat representa un perjudici per a les famílies, per a la ciutat i per als cinemes Imperial, perquè “Cinema amb nadons” era una proposta familiar única que, gràcies al boca-orella dels CAPs, les escoles bressol i les convocatòries a través de facebook, s’anava consolidant i que, consideràvem, també contribuïa a prestigiar uns cinemes, els quals, com d’altres espais d’oci i cultura, estan des de fa anys en crisi per la pèrdua d’espectadors. És evident que, vetant iniciatives com aquesta, encara en perdran uns quants més. També és cert que nosaltres, mares i pares cinèfils, tornarem al cinema quan els nostres nadons siguin una mica més grans… si encara existeixen. Mentrestant però, continuarem apel·lant a la generositat, la intel·ligència i el coratge dels responsables de la difusió cinematogràfica a la nostra ciutat perquè Sabadell pugui tornar a ser, encara que només sigui alguns divendres a la tarda, una ciutat on pares i mares puguin anar al cinema amb els seus nadons. Com Estocolm.
