Un infant acabat de néixer no té el dret de decidir, és obvi, només té el dret a ser atès, alimentat i educat, cosa que és obligatòria pels que estan al seu entorn. Quan és adult i amb majoria d’edat, sí que ha de tenir llibertat d’expressar la seva opinió i manifestar-se públicament sobre les condicions polítiques que li toca viure i recolzar les seves preferències.
Decidir sobre el dret a l’autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans. L’obligació de respectar el principi d’autodeterminació és una característica destacada de la Carta de les Nacions Unides, l’any 1945.
Actualment, els que som catalans, i tots els que viuen en aquest mateix territori, al comprovar els resultats econòmics que fan referència als diners que se’n van a Madrid, amb els que retornen a Catalunya es pot comprovar una enorme diferència en contra de nosaltres. És evident que això no pot continuar, ja que, si no, anem a una bancarrota total. Ja sabem, per altra part, que moltes legislacions s’haurien de canviar. Com voleu que millori la nostra economia i els nostres pressupostos si el primer “retallador” és el govern central? Hem de ser solidaris amb tothom, però tal com van les lleis estatals són una “presa de pèl”.
