El dijous dia 18 de juliol, anant de Valladolid a Carbonero el Mayor (Segòvia), la meva amiga i jo vàrem tenir pana al cotxe. Pel dir dels que hi entenen, el motor es va escalfar massa i va petar.
Però aquesta carta no és per explicar els ets i uts de la greu avaria. Aquesta carta és per donar fe de l’extraordinari comportament que varen tenir vers nosaltres una parella de la Guàrdia Civil, noi i noia, i el seu capità, i el nostre més sincer agraïment a totes les atencions rebudes, tant per part dels dos agents com del seu capità.
L’agent noi, va empènyer el meu cotxe (un Opel Corsa) amb jo a l’interior, uns 300 metres, fins arribar a una gasolinera on vàrem esperar que arribés l’assistència que ens correspon en l’assegurança del vehicle. L’agent suava tinta!
Després, un cop arribats a l’estació de servei i donat que jo no portava ni el número de la pòlissa de l’assegurança, ni el número de telèfon de la companyia asseguradora, els mateixos agents varen descobrir, en la seva base de dades, qui sóc jo i quina companyia d’assegurances tinc, basant-se només en el número de matrícula del meu cotxe. I un cop varen obtindre aquestes dades, un dels agents va trucar a la companyia d’assegurances explicant el cas i en quin lloc ens trobàvem.
Les atencions van ser del tot exquisides. I donat que feia una calor extrema, la meva amiga els va convidar a beure un refresc, cosa que en principi van rebutjar, però que davant la insistència de la meva amiga que té uns grans poders de persuasió, van acceptar el refresc que es van beure amb molt de gust, i nosaltres contents d’haver-los-hi proporcionat perquè, francament, s’ho mereixien.
Algú, amb molt bon criteri, va batejar els agents del Benemèrit Cos de la Guàrdia Civil, com a “àngels de la carretera”; tenia tota la raó del món!
En tot el procés, hi va intervenir molta més gent, la qual es va comportar meravellosament. Pensin vostès que la meva amiga i jo som catalans de soca-rel i per terres castellanes no som gaire ben rebuts. Aquest cop ha estat una agradable excepció.
