L’Onze de Setembre ha deixat de ser un conjunt d’actes institucionals per experimentar en els últims anys una enorme pujada social, conseqüència d’un ambient polític agitat i d’una crisi econòmica que soscava les bases de la societat del benestar i contribueix a dinamitzar els sentiments independentistes. La idea que l’Espanya subsidiada viu de la Catalunya productiva s’ha obert pas amb tremenda facilitat i ha servit de teló de fons per explicar la situació que es viu.
Els lemes de les pancartes de de les Diades precedents reflecteixen l’evolució ideològica cap al sobiranisme. Del “ Som una nació. Nosaltres decidim “, es va passar a “Catalunya nou Estat d’Europa “, a la petició directa d’independència, tot un salt sense xarxa. El nou Estatut, un part accidentat, i el plat fort del pacte fiscal, que comptava amb elevat consens social, estan pràcticament enterrats.
I enguany la mobilització de l’estelada, que ha desplaçat la senyera, assoleix nivells màxims que s’expressaran en el repte de la cadena humana coneguda com la Via Catalana cap a la Independència, una imitació de la cadena bàltica que van protagonitzar ciutadans d’Estònia, Lituània i Letònia. Les dades indiquen que l’assaig general de la Diada 2014, que d’això sembla tractar-se, serà un èxit de conseqüències imprevisibles.
Si bé la Diada comptarà amb un notable suport social, pel camí poden quedar valors comuns i cohesions aconseguides amb enorme esforç. L’entusiasme d’ERC i CDC és manifest, però la resta de l’arc polític està fracturat, com passa amb una part significativa de la societat. El nou curs polític s’inicia el dia dotze .
