La manca de sentit comú, de seny, és cada dia que passa més palesa. Per una banda, persones que pateixen el desnonament de la llar i, per l’altra, grans quantitats d’habitatges desocupats en poder dels bancs. Ningú ha trobat alguna fórmula per poder solucionar aquest embolic? Jo crec que si tots aquests especialistes que s’han aplicat tant de temps a elaborar tants plans i projectes en l’anomenada enginyeria financera, ara dediquessin una mica d’atenció a aquesta dicotomia -gent al carrer i estoc d’habitatges buits- segurament podríem sortir d’aquest greu atzucac. Perquè cal no oblidar que les entitats financeres propiètaries de tants immobles van rebre molts diners de l’Estat, és a dir, del que aportem els contribuents a les arques públiques, la qual cosa penso que és una raó de pes que els diferents governs haurien de esgrimir davant dels bancs. Però ja sabem que aquests són els que manen i que van a la seva. I no hi ha dret. Mentre hem d’anar llegint que l’Ajuntament no té prou recursos per atendre les famílies desnonades que es veuen al carrer perquè, en haver perdut la feina, no poden pagar el lloguer o la hipoteca.
