Arxiu

Talles petites i l’autoestima de les dones

Vaig quedar indignada al veure l’etiqueta d’una faldilla que em volia comprar en una famosa franquícia, i la talla més gran era la M. Sí, com ho llegeixen. És veritat que jo no sóc una top model, però tampoc em considero la més grossa del món, i encara que ho fos. I tot i que entro a la falda, cal dir-ho tot, tinc el típic cos de la dona amb corbes i una talla més m’estaria millor, però no vaig tenir l’opció d’agafar una L , perquè simplement no existia. Em sembla una aberració. Què passa, que les de la talla L, i ja no dic les de més talla, no som filles de Déu ?
El veritable problema d’això , sense entrar en els al·legats ja coneguts de l’anorèxia i la bulímia, és que estem parlant de botigues low cost i en els temps que corren , a mi  i a la gran majoria de la població d’aquest país, no ens queda més remei que comprar-hi. I ja no és una qüestió d’autoestima perquè jo sóc conscient de l’edat que tinc i dels canvis que pateix el meu cos amb el pas dels anys. Però hi ha dones més joves la autoestima de les quals pot quedar per terra. Jo camino pel carrer i la major part de les dones que veig té corbes i no mesuren totes 1,75 i pesen 50 quilos (gràcies a Déu), ha d’haver-hi de tot. I el que més m’indigna sobretot és que en aquest país en ho empassem tot, però jo quan em canso de ser advocat de causes perdudes, em poso l’impermeable i que plogui el que vulgui. Però és realments indignant i, sobretot, una falta de respecte a la dona per part d’aquestes franquícies. Aviat faran només la XS, i em pregunto jo on se la posaran la majoria de les dones. Potser de barret perquè, si no, no m’ho explico.

Comentaris
To Top