A les 7 en punt la gent no entrava. Sortia.
La conferència acabava de començar, però desenes de persones ja baixaven les escales de l’edifici modernista de la fundació Caixa Sabadell brandant el cap amb resignació i comunicant a aquells amb qui es creuaven: «No s’hi cap. No hi cap ni una agulla. Materialment no es pot entrar i menys seure».
I efectivament el centenar i escaig de seients de la sala de conferències del segon pis eren tots ocupats i els passadissos plens de gent dreta o mal jaient pel terra fins el vestíbul on no veien res, però sentien alguna cosa.
La incòmoda gernació era provocada per una doble causa. Una: l’atractiu immens de l’orador, el sabadellenc i assessor del govern canadenc en política energètica, Agustí Bordas popularitzat al programa Singulars de TV3.
I dues: la poruga previsió de l’entitat organitzadora, Sabadell Memorial, que no va gosar reservar l’auditori gran de Fundació Sabadell 1959. Poques vegades s’havia vist a la ciutat tanta gent, tan apinyada, tan silent i amb tanta expectativa acumulada.
I no era per menys. Un dels seus fills il·lustres més inaccessibles per la llunyania, explicava per fi públicament i a casa la visió internacional que ell té de la independència de Catalunya. I ho feia en la mateixa entitat en els jardinets de la qual ell jugava de nen.
«El noi de Cal Bordas de la pesca salada de la plaça del mercat» tornava com a fill pròdig.
Amb una oratòria brillant, efectista, segura, irònica i sorprenentment agressiva va anar desgranant un a un arguments d’estadista per a reforçar la idea d’una Catalunya independent en la què ell creu cegament.
Tot i viure al Canadà des del 2002, «com a ex-soci del Club Natació Sabadell i actual soci del Centre d’Esports Sabadell, conec bé la massa social de totes dues entitats. Sabadell reflecteix l’èxit de la integració a Catalunya i puc assegurar que en aquests moments la cohesió social de Catalunya no està en perill de fractura en absolut».
Submarins que no suren
A partir d’aquí les càrregues de profunditat contra el govern Rajoy i el nacionalisme espanyol PP-PSOE, totes ben avalades pel Dret Internacional, la història o unes rigoroses fonts informatives, es van anar succeint.
Com a expert militar que va assessorar al Canadà en la construcció de l’avió de combat F-35, per exemple, va desmantellar el pressupost armamentístic espanyol denunciant pressupostos abusius en submarins que no suren i amb motors que s ’incendien.
Fotos: Víctor Colomer
La ineficiència i corrupció de l’estat espanyol és ben visible arreu del món, va dir. I afegia «les elits de l’estat espanyol ja no tenen cap credibilitat. Cap país creu en la Marca España», cosa que afavoreix la independència de Catalunya.
«Els anglesos tenen més simpatia pels independentistes escocesos que pels nacionalistes espanyols», va afirmar.
Més que Quebec i Escòcia
Les sentències contundents es succeïen una rere l’altra: «el fenomen català no té precedents. Ni el Quebec ni Escòcia han arribat mai als nivells d’empenta popular que té Catalunya»; «si el que estem demanant fos tan inviable i impossible com diuen, no farien tants esforços per evitar-ho»; «fa deu anys jo també creia amb pactes fiscals, però avui no, i ja no podem perdre més el temps».
Per demostrar la voluntat recentralitzadora de l’actual govern, el dirigent canadenc va mencionar ni més ni menys que deu lleis en tràmit, començant per la llei Wert, que redueixen les competències de les comunitats autònomes en favor del govern central.
