La història, per sort, no està formada de grans personatges i grans moments excepcionals. La història, ara i sempre, la fan els pobles. A vegades, si els pobles no són conscients de la seva importància, la història es fa contra ells. Els moments excepcionals no són, doncs, casos aïllats sinó processos llargs on l’activació del poble pot fer girar la història d’una banda o una altra i ara mateix vivim, sense cap dubte, un d’aquests processos llargs però molt intensos. D’una banda amb la crisi sistèmica els rics busquen exprimir-nos fins la mort mentre el feixisme puja arreu d’Europa, dues cares de la mateixa ofensiva. Opressió i pobresa si ens rendim o l’odi del feixisme si triem malament els enemics. D’altra banda, per sort, veiem com no passa una primavera sense que el poble surti al carrer, ja sigui per defensar Can Vies o per demanar la fi de la monarquia.
De ven segur aviat veurem com el poble de Catalunya desborda els autoproclamats líders que intenten canalitzar el procés independentista per a no canviar res. Exemples arreu de cada cop més gent despertant, enrabiada, després de molts anys de saqueig. Cap d’aquests processos és espontani, darrere de cada una d’aquestes explosions puntuals hi ha un munt de feina prèvia que passa desapercebuda. Aquestes lluites, a més de per plantar cara ens serveixen per trobar-nos amb cada cop més gent, cada cop més diversa. Alguns moviments han tingut ja molt èxit en organitzar “nosaltres” amplis ja sigui per demanar la independència, un habitatge digne o deixar de ser mercaderies en mans de polítics i banquers. Un dels grans mèrits d’aquests moviments ha estat la capacitat d’establir un “nosaltres” en una època d’individualisme. Ens toca doncs ara construir un nosaltres que exigeixi democràcia, llibertat i drets socials. Per a totes. Que les demandi amb una força i unes formes que ens forci a imaginar respostes que superin aquest sistema. Necessitem un nosaltres concret, de solidaritat i lluita. Un nosaltres que, en no deixar ningú a fora, excepte qui ens explota, només pugui trobar solucions en superar el capitalisme. En superar-lo de debò i per tothom. La quantitat de gent que veu la injustícia d’aquest sistema assassí és enorme i creixent. Hem de crear juntes un nosaltres actiu per evitar que la història és faci contra nosaltres.
Un dels fronts en que més esperança em provoca és el de la lluita local, colze a colze amb les nostres veïnes per defensar els nostres barris, les nostres cases, allò que ens és més proper. No només les moltes iniciatives de resistència veïnal també les propostes a l’atac per prendre el poder institucional. La CUP i les CAV són un revulsiu als ajuntaments als que entren i un revulsiu als pobles on arrelen. A Sabadell tenim l’oportunitat (i la responsabilitat) de participar d’un procés d’aquest estil.
El 28 d’aquest més, des de l’espai de trobada Crida per Sabadell, seguirem debatent per establir les bases de l’eina de participació electoral que ens ha de portar a assaltar el consistori a les municipals del 2015. De la feina que fem entre totes d’aquí a llavors no només en dependran uns resultats electorals sinó que en depèn, des de ja, la possibilitat de construir alternatives. La possibilitat d’ajuntar-nos al voltant d’un projecte per a establir una línia de defensa que aguanti els atacs del capitalisme que s’esfondra i ens permeti un espai comú des del que preparar el contraatac que comenci a construir un futur per a totes sense excepcions. No ens la jugarem el maig del 2015, aquell dia només tindrem una instantània de tot el que ens hem jugat ja. Una predicció de amb quines forces podem contar per seguir disputant el poder dia a dia. El moment és ara. Un ara que ja ha començat i que s’estendrà de ben segur encara molt però un moment, al cap i a la fi, decisiu i en el que, sense cap dubte ho tenim tot per guanyar.
“Establirem les bases de l’eina de participació electoral que ens ha de portar a assaltar el consistori a les municipals del 2015”
