Vivim temps on es demana a la gent que sigui emprenedora. Demanem a les persones en atur que deixin d’esperar una feina i que muntin una empresa. Arreu es parla d’emprenedoria, de crear noves empreses -molt petites, òbviament-, perquè la persona en atur passi a tenir feina, i perquè es creïn llocs de treball.
La primera dada a contemplar és la reducció del nombre d’empreses en raó de la crisi econòmica. A Sabadell, la caiguda ha estat del 24%, mentre que a Catalunya s’ha quedat al 20%. De totes maneres, la caiguda és molt important. Per tant, no ens ha d’estranyar una important reducció de l’activitat econòmica quan tanquen moltes empreses i, alhora, les que continuen redueixen les seves plantilles. L’atur, lògicament, és la primera conseqüència directa d’aquesta realitat.
Però en aquest context de reclamació generalitzada a buscar-se la vida muntant una empresa, hi ha molts elements que no encaixen. Per començar, tenim un gravíssim problema de tamany de les empreses. A Catalunya -i a Sabadell també- les empreses són massa petites per ser eficients, adequades a les realitat socioeconòmiques dels temps actuals i sostenibles a mitjà termini. A Sabadell hi havia a finals de 2012 un total de 5.200 empreses amb una o més persones assalariades (a una ciutat de 207.000 habitants). D’entrada, sembla que hi ha moltes empreses i que, a més, són molt petites. De fet, el 78% de les empreses sabadellenques tenen entre 1 i 5 persones assalariades, i el 17% van de 6 a 25 persones assalariades. Aquestes dades confirmen que el 95% de les empreses sabadellenques són molt petites, i que només el 5% tenen més de 25 persones assalariades.
Una empresa molt petita no pot ser eficient. En primer lloc, perquè la plantilla fa massa coses, en lloc de fer aquelles que li surten més bé. I si aquesta empresa no fa massa coses, és perquè en fa només una, tot i que possiblement prou ben feta. Aleshores, aquestes empreses tan petites no fan prou producció per generar beneficis per a noves inversions o per a R+D+I (recerca, desenvolupament i innovació), dificultant el seu creixement i millora. I tampoc poden internacionalitzar-se adequadament.
La clau del futur de les empreses catalanes i sabadellenques és la competitivitat basada en elements com la R+D+I i en tots aquells elements que comporten valor afegit, com el disseny. I un tamany massa petit és una rèmora insalvable. Malauradament, la competitivitat és busca només a través de la reducció de costos, emportant-se la part més important les baixades salarials de les plantilles. Així es condemna a tenir poc futur l’empresa i, especialment, les persones que composen la seva mínima plantilla.
Davant de la possibilitat de fusionar microempreses per millorar la seva eficiència i competitivitat, les administracions públiques no fan res ni han fet res. A Catalunya i a Espanya només s’uneixen grans empreses, mitjançant compres o fusions. Hi ha el cas de la gran banca, de les empreses energètiques, etc., però les fusions entre les microempreses són pràcticament inexistents. A més, no hi ha la més mínima política de promoció i suport a aquest tipus de fusions. I també hi pot tenir alguna incidència la nostra manera de ser, on preferim ser el cap d’una empresa petitíssima abans de compartir el lideratge dins d’una empresa més grossa fruit de la fusió d’empreses molt petites. L’egoïsme ens mata, com a moltes altres realitats de la vida.
Un camí molt important per a la fusió d’empreses molt petites és la creació de cooperatives o de societats laborals. Però aquí també manca un suport i promoció important per part de les administracions públiques. A Catalunya hi ha 4.166 cooperatives i 5.187 societats laborals, que representen només el 3’5% de les empreses catalanes.
O aprenem a compartir, a cooperar i a col·laborar, o aquesta insistència en l’emprenedoria no serà més que una excusa de mal pagador per maquillar les dades de l’atur. Si volem tenir futur, no ens queda més remei que tenir empreses més grans i més col·laboradores.
“El 95% de les empreses sabadellenques són molt petites, i només el 5% tenen més de 25 persones assalariades”
