El “Centro Reina Sofía sobre Adolescencia y Juventud” acaba de publicar un magnífic estudi sobre joves i valors, on s’explica què pensen els joves espanyols d’entre 15 i 24 anys. Aquest estudi, dirigit pel sociòleg Javier Elzo, presenta uns resultats sorprenents, negatius en alguns aspectes però positius en alguns d’altres.
La primera gran sorpresa és saber que aquests joves són més feliços, estan més contents amb la seva vida que als anys 2010 i 2006. Es podria esperar que la llarga crisi econòmica tingués efectes negatius sobre la felicitat dels nostres joves. Però resulta que la crisi ha conduït a una millora i estrenyiment de les relacions més directes dels joves, amb família i amics, incrementant així la felicitat. De les majors tensions familiars dels anys de riquesa hem passat a una major solidaritat interna familiar al 2014.
Una altra sorpresa és la creixent polarització dels nostres joves, en clau de moral social així com política. Creix la franja de joves compromesos social i políticament, clarament progressistes, amb ànims de “canviar el món”, menys donats al propi benestar i a l’egoïsme, tolerants amb l’extensió de drets i d’igualtats col·lectives alhora que contraris a la seva limitació. Però també creix -i força- el nombre de joves egoïstes i conservadors, en especial en temes de moral social col·lectiva. Són joves que no tenen problemes en aprovar l’adopció per part de les parelles homosexuals, o l’avortament i l’eutanàsia activa. Alhora, però, són joves partidaris de la pena de mort. Aquests joves més conservadors rebutgen les retallades en educació i sanitat (les que els afecten directament), però estan d’acord en retallar la despesa en atenció social, en especial a gent gran, persones amb discapacitat o addiccions, inmmigració, etc.
El col·lectiu de joves més donat a la vida fàcil, al presentisme i passotisme més absolut, cau de forma important. És curiós veure com en moments on és més gran que mai la dificultat per construir-se un bon futur individual, es redueix el nombre de joves instal·lats en la famosa màxima punk “no future” (no hi ha futur).
La mala notícia general d’aquest estudi és que els valors de caràcter individual o egoïsta prenen més força. Els joves s’apunten més a l’honradesa, l’esforç, tenir bones relacions familiars i amistats de confiança, tenir èxit a la feina i en la vida social i sexual. I els valors més socials i col·lectius perden força. Són valors com el treball pels altres, la col·laboració amb associacions i ONG’s (tot i que aquestes estan molt ben valorades), preocupar-se per la millora del barri i la ciutat, comprometre’s políticament, etc.
L’estudi dirigit per Javier Elzo ens situa a uns nous joves més donats a l’individualisme alhora que més conservadors. Davant de la greu crisi política i institucional que patim, els joves no s’apunten a solucionar-ho llevat d’un sector minoritari. Per contra, la joventut entre 25 i 35 anys sí sembla més implicada en buscar solucions per a la crisi política. I la crisi econòmica ha dut un tancament en els elements que aporten un benestar individual més directe, com la família i els amics, i una feina per a un mateix, així com que l’educació i la sanitat no empitjorin.
Curiosament, un major nivell d’estudis genera menor individualisme i major compromís social. I el mateix succeeix en funció del nivell socioeconòmic de les famílies: més baix nivell implica menor compromís social i major individualisme. És tota una paradoxa que ens porta a èpoques on el canvi social venia liderat per la burgesia i no pas per les classes treballadores.
Tot plegat sembla indicar-nos un tancament dels nostres joves en els elements que els aporten seguretat individual, deixant de banda les incertituds a curt i mitjà termini de la nostra societat. Sortosament, queda un sector de joves que voldrà seguir treballant per millorar el país. Queda pendent veure quin d’aquests sectors juvenils guanyarà la partida
“La crisi econòmica ha dut un tancament en els elements que aporten un benestar individual més directe, com la família i els amics”
