Si, com llegim al llibre de l’Eclesiastès, per a tot hi ha el seu moment, i un temps per a cada cosa sota el sol, ara, al mes d’octubre i al començ de la tardor, és temps de llibres: s’encadenen una sèrie d’esdeveniments a l’entorn dels llibres i dels autors.
A part de l’expectació que causa el començ de la temporada i del curs acadèmic pel que fa a les novetats editorials, llançament de nous autors i descobriment de possibles troballes, se celebra a Barcelona la Fira del Llibre Antic i Modern a l’empara de les festes de la Mercè, una fira que porta al Passeig de Gràcia llibres d’ocasió que ens permeten recuperar títols que al seu dia se’ns van escapar i que ens situen en la nostra joventut de lectors, llibres que aleshores potser eren barats i que el pas del temps i la raresa han tornat cars.
Paral.lelament, se celebra la Fira Internacional LIBER, que s’alterna anualment entre Madrid i Barcelona i que enguany en la seva trentadosena edició s’ha fet a Montjuïc. És un Saló per a professionals que aquesta vegada s’ha obert també al públic en general amb venda directa, i que convoca tots els estaments a l’entorn del llibre: autors, editors, distribuïdors, llibreters, agents literaris, bibliotecaris, grafistes, etc. per discutir temes del seu interès; aquest any s’ha parlat amb preferència de la baixada de vendes, la incidència de la pirateria per internet i de la lentitud amb que s’imposa la venda d’edicions electròniques. Així mateix, s’ha retut també just homentage a la memòria d’Ana Maria Matute, l’autora desapareguda fa poc.
De fet, és una fira que serveix de pòrtic a una altra de més gran, la de Frankfurt, la més important d’Europa, que convoca professionals d’arreu del món que es troben per negociar drets d’autor i establir tota mena de tractes sobre el món del llibre, i que aquest any ha comptat amb la presència de 60 autors del país convidat, Finlàndia, que es distingeix per l’excel.lència del seu sistema educatiu i pel conreu de la cultura, un país petit de cinc milions d’habitants i 948 biblioteques públiques, on es llegeixen 47 llibres l’any per habitant; acompanyaren els seixanta autors, trenta bibliotecaris i trenta-set editors. Recordem que autors finlandesos coneguts al nostre país han estat, per exemple, F.E. Sillanpää, premi Nobel de 1939, i Mika Waltari.
I ja que esmentem el Nobel, recordem que aquest gran premi literari es concedeix precisament en aquesta època, a l’octubre, com a culminació d’aquest temps de llibres que comentem. Aquest any ha estat atorgat a l’autor francès Patrick Modiano, que ve a augmentar el nombre d’autors francesos que l’han guanyat: quinze en total, entre els quals compten el primer Nobel, atorgat l’any 1901 a Sully Prudhome i, entre altres, Romain Rolland, André Gide, Albert Camus, Jean-Paul Sartre (que el rebutjà) i, més recentment, Joseph-Marie Le Clezio. Pel que fa a Modiano, diguem que va néixer l’any 1945 i és autor de 29 novel.les des que va debutar el 1968 amb “El lloc de l’estrella”; els motius que assenyala l’Acadèmia Sueca per la concessió són “l’art de la memòria amb què ha evocat els destins humans més incomprensibles” i “la descoberta del món de l’ocupació nazi de França durant la Segona Guerra Mundial”.
El món literari de Modiano és el dels escenaris urbans parisencs, sobretot els carrers i els cafès durant l’ocupació alemanya – que, per cert, ell no conegué – i, alhora, la recerca de la identitat dels seus personatges: “un París oníric que, tot i que basat en el real, amb carrers concrets, està totalment interioritzat, a partir dels meus records de quan era adolescent”, dirà. Sobre un plànol de París es poden resseguir perfectament els escenaris de les seves novel.les: Camps Elisis, Rue de Rivoli, la Rive Gauche, Pigalle, però també districtes residencials com Passy o Neully, carrers pels quals encara passeja mentre va imaginant els seus aarguments; i, sobretot, cal destacar la predilecció pels cafès, llocs màgics, punts de trobada d’històries i sentiments. Podríem dir, doncs, que si Europa és feta de cafès, segons diu George Steiner a “La idea d’Europa”, Modiano en seria el seu cronista, que diu precisament que “fa 45 anys que escric el mateix llibre”: “Carrer de les botigues fosques”, pel que obtingué el premi Goncourt el 1978, “Els bulevards perifèrics”, “Barri perdut”, “En el cafè de la joventut perduda”, “L’herba de les nits”, l’autobiogràfic “Un pedigrí”… Llibres – diu – en els que “intento traduir l’angoixa contemporània”.
Clou aquest temps de llibres la concessió del premi Planeta que, si no és el més prestigiós, sí que és el més ben dotat: 601.000 euros! Aquesta vegada ha estat atorgat, per primer cop, a un autor mexicà, Jorge Zepeda, nascut el 1952, periodista, economista i novel.lista, per la novel.la “Milena o el fémur más bello del mundo” que, d’acord amb el caràcter comercial del guardó, incideix en el gènere negre, sobre el món de la prostitució i la màfia; de venda assegurada!
Fins aquí el nostre temps de llibres, que s’afegeix a les dolceses del temps de tardor que ens acompanya.
“El món literari de Modiano és el dels escenaris urbans parisencs, sobretot els carrers i els cafès durant l’ocupació alemanya i, alhora, la recerca de la identitat dels seus personatges”
