Opinió

I ara què toca fer?

No hi ha manera. De res no sembla haver servit que en el somniat 9N es mobilitzessin a Catalunya prop de 2,5 milions de persones per participar activament en una jornada festiva, i de reivindicació nacional. A hores d’ara s’han fet anàlisi de tota mena en relació a la jornada, tant pel que fa a la participació com entorn els resultats que s’obtingueren arran el procés participatiu. Però com molt bé s’assegurava abans que coneguéssim dades de participació ciutadana, no es tractava de conèixer el sentit del vot, que també, com de saber quantes persones es mobilitzarien. Que la jornada es pogués desenvolupar enmig d’un clima de convivència i de respecte, sense que per part del govern estatal es plasmés en fets, en intervencions policials, les amenaces velades d’intervenció que sobre el procés s’havien formulat, feia suposar que Mariano Rajoy esperava passés el 9N per obrir l’escletxa a un possible diàleg amb Artur Mas.

Però no. Els que això crèiem, anàvem errats. Molt errats. Diumenge mateix, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, compareixia davant els mitjans al més pur estil Rajoy, és a dir sense donar opció a ser preguntat. Ho va fer per reiterar el presumpte caràcter il·legal del procés participatiu que s’acabava de fer a Catalunya. Era aquesta la primera prova que el govern del PP no pensava apartar-se ni un mil·límetre del seu posicionament i del sentit del seu discurs. Prova que dissortadament es va veure referendada l’endemà mateix amb les intervencions de Dolores de Cospedal, Esteban González-Pons, i Alicia Sánchez-Camacho, que fins i tot van intensificar la duresa del discurs de Catalá en una mostra evident de l’obsessió del PP de buscar dimonis allà on només hi havia un clam unànime de protesta i de reclam d’un canvi radical en les relacions (o millor no relacions) entre Catalunya i Espanya. I això sense deixar de banda el rebuig a una situació social i econòmica que en comptes de millorar tendeix a empitjorar.

Comptat i debatut, el problema (‘la cosa’ com ho anomenava Mariano Rajoy) persisteix. I la reacció des de Madrid ha estat la de continuar preferint emprendre accions judicials que apostar per actuacions polítiques. De fet això tampoc no ens pot estranyar, atès que la preferència del PP per la via judicial li ve de lluny. Com a mínim des que va presentar recursos d’inconstitucionalitat a l’Estatut de Catalunya de 2006 aprovat per dos parlaments sobirans (l’espanyol i el català), i referendat per la ciutadania. I quan l’aposta és judicialitzar la política, aquesta deixa de ser. Els desencontres polítics s’han de resoldre des de la política, i mai no es poden deixar a mans de la justícia a la que, per allò de la separació de poders en un Estat democràtic, no li ha de correspondre aquesta funció. Un joc al qual sembla haver-se prestat el Tribunal Constitucional a l’admetre a tràmit qüestions que molt possiblement haurien d’haver-se despatxat retornant-les als polítics amb el mandat explícit que complissin amb la seva feina, i que les resolguessin. La suma d’aquests factors, i el no continuat a tot per l’actual govern estatal, és el que més ha fet per afegir adeptes a la nòmina de persones que, independentistes o no, estan fartes a Catalunya del govern de l’Estat, dels seus incompliments, de les seves traves, de les seves intromissions, del seu tracte injust.

Passat el 9N ens trobem on pràcticament estàvem fa una setmana. En tot cas sí que ha canviat l’estat majoritari d’opinió que abans es decantava a favor d’ERC, i que ara sembla fer-ho a favor de les tesis d’un Artur Mas que ha sortit reforçat del 9N, i ho pot ser més encara si es concreta la querella que la Fiscalia li pot presentar. Un Mas que això no obstant, abans de fer cap més pas, vol esgotar les escasses possibilitats de diàleg amb el govern de Madrid que tal com li estan anant darrerement les ‘coses’ a Mariano Rajoy, hauria de tenir la dignitat de dimitir. Però ja sabem que aquest verb és de molt difícil conjugació en aquestes latituds… ([email protected])

“Els desencontres polítics s’han de resoldre des de la política, i mai no es poden deixar a mans de la justícia”

Comentaris
To Top