Opinió

Democràcia, diàleg i respecte

La participació de més de 2.300.000 catalans i catalanes en la jornada participativa del 9N –dels quals 61.241 sabadellencs i sabadellenques- és una realitat que no pot deixar indiferent ningú i que ha de marcar un nou camí en les relacions entres els governs català i espanyol, una camí que per a mi no pot ser un altre que la democràcia, el diàleg i el respecte. Perquè estic convençut que la recerca de consens i d’acords és la base de la política. I en moments de característiques especials com els que vivim cal reivindicar més que mai aquesta política d’alçada, la capacitat de posar per endavant l’interès general i no la defensa de la pròpia postura o l’interès partidista. Per això crec que en aquests moments cal demanar un exercici de política real, una recerca dels punts d’acord entre Catalunya i Espanya per trobar un camí que permeti passar de l’enfrontament a les solucions.

Com ja vaig dir el mateix diumenge en un comunicat públic, el 9N va ser una jornada en el qual Catalunya i Sabadell van tornar a demostrar que som una societat oberta i plural, i la ciutadania va prendre part en un acte de democràcia participativa. Per això vaig felicitar totes les persones que van participar cívicament i tots els voluntaris i voluntàries que van fer possible la jornada. I per sobre de tot vaig expressar el respecte per tothom, també per una part important dels ciutadans i ciutadanes de Sabadell que van decidir quedar-se a casa, bé perquè no van voler prendre part en el procés participatiu o bé perquè no estaven d’acord amb el format d’aquesta consulta. En qualsevol cas, tots formem part de la societat catalana i aquesta és la millor mostra de la convivència, tolerància i respecte que ens caracteritza.

Les opinions que vaig expressar en aquelles primeres hores la nit del 9N encara tenen més valor, perquè a la vista de com s’han desenvolupat els fets aquesta setmana cal demanar encara més diàleg, democràcia i respecte. Aquell dia 61.241 persones de Sabadell van anar a votar. Ara el que la ciutadania es pregunta és si tenim un govern espanyol capaç d’estar a l’alçada. La resposta a la situació actual no pot ser activar els mecanismes judicials. La resposta no pot ser que ens veurem als tribunals, quan no estem parlant de una qüestió jurídica sinó política.

Ara és el moment de recuperar la política i la resposta ha de ser el diàleg, que Artur Mas i Mariano Rajoy s’asseguin a parlar i a pactar per trobar el millor encaix possible entre Catalunya i Espanya, més enllà de la confrontació que és perjudicial per a uns i per als altres. La proposta de consens ha d’anar més enllà dels titulars. Cal buscar una sortida amb la participació de tothom que estableixi un nou encaix que doni resposta als desitjos dels catalans i catalanes, i que Espanya no pot negar per sistema.

No queda un altre camí que la reforma federal de la Constitució, que inclogui un nou acord fiscal que permeti que Catalunya gestioni els seus recursos i que garanteixi el respecte a la gestió de competències pròpies, per evitar situacions com la que s’ha produït amb la llei Wert. No podem continuar amb invasions de competències en temes tan sensibles com la cultura, la llegua o l’educació.

Perquè en aquests moments estem davant d’un moviment transversal, que convoca milers i milers de persones que no només reclamen drets, sinó que també demanen respecte pel sentiment de pertinença a una realitat lingüística i cultural clarament diferenciada. I si no ho sabem gestionar adequadament les distàncies seran cada vegada més grans i més irreconciliables.

No podem negar la realitat: queda molt lluny l’esperit constitucional del 78, el consens d’aleshores. Deixàvem rere molts anys de dictadura i tots junts encetàvem amb il·lusió la democràcia. Després d’aquests anys, cal dialogar amb el present, amb les necessitats reals de l’ara.

Els polítics electes, que hem obtingut la confiança ciutadana per representar un col·lectiu i administrar una ciutat, sabem com és d’important compatibilitzar tots i cadascuns d’aquests sentiments. I per això demano als responsables dels governs espanyol i català que recuperin la política, que utilitzin totes les eines que la democràcia ens ofereix. Si vam ser capaços de fer-ho després d’una dictadura per construir entre tots la democràcia, ara no s’hi val dir que no hi punts de trobada. És l’hora de recuperar el diàleg.

“No queda un altre camí que la reforma federal de la Constitució, que inclogui un nou acord fiscal que permeti que Catalunya gestioni els seus recursos”

Comentaris
To Top