Finalment, el Passeig de la Plaça Major ja s’ha pogut inaugurar després de gairebé 20 anys de provisionalitat. Tot i així, cal notar que no està encara acabat. Falta arranjar l’entrada a l’estació dels FGC i l’accés a l’aparcament que hi ha sota el Passeig. També falta posar la pèrgola decorada pel gran artista sabadellenc Alfons Borrell. I encara cal afegir-hi un “element d’aigua”, que ignorem com serà.
Hi ha força opinions sobre com ha quedat el Passeig, destacant possiblement un major nombre d’opinions negatives. La llista d’elements negatius és important, certament, com algun expert urbanista ja ha publicat al D.S. aquesta mateixa setmana. Però l’autèntic disbarat comès amb el Passeig no és com ha quedat, el seu aspecte actual, sinó que s’hagi trigat tant de temps en fer i acabar les obres. Aquest mateix cronista va publicar el dissabte 2 de novembre de 2012 (fa dos anys!) un article titulat “Volem el Passeig… ja!”. Fa dos anys, l’Ajuntament havia fet públic un projecte (curiosament desaparegut del web municipal) que es reconeixia fruit de diversos processos participatius amb experts, comerciants, Oficina del Centre, arquitectes, concurs d’idees, etc. Aquell era el moment de posar-se a fer les obres immediatament. Si al novembre de 2012 haguessin començat les obres del Passeig, l’estiu, la Festa Major i el nadal de 2013 ja haguessin tingut el Passeig acabat. Però no va ser així: es va optar per continuar recollint opinions a través de la Fundació Bosch i Cardellach, retardant més d’un any i mig les obres.
Tenir un Passeig tan gris després d’haver-se estat gairebé dos anys debatent (malgrat que abans ja hi va haver-hi dos anys previs de debats i estudis), és una autèntica presa de pèl. El resultat final del Passeig demostra l’esterilitat d’aquests dos darrers anys de debats. I propostes de darrera hora com la pèrgola d’Alfons Borrell s’entenen ara com un intent d’aportar alguna cosa important i interessant a un passeig descaradament gris i impersonal.
Un altre detall no precisament tècnic sinó fonamental per al Passeig és el retorn del pas del transport públic. Durant els mesos d’obres d’arranjament del Passeig, els autobusos no han pogut circular-hi, havent de modificar les seves rutes. Aquest canvi ha demostrat que és perfectament possible tallar perpètuament el Passeig a tot tipus de trànsit. Per tant, que hi tornin a passar autobusos, i més encara tenint en compte l’estat actual del Passeig, és una errada de gran magnitud. Els espais bàsicament per a vianants han de tenir el màxim ús possible per a vianants, sense compartir-los amb vehicles. I encara menys sense espais diferenciats entre vehicles i persones. Ho mostra perfectament el reportatge del fotògraf del D.S. Esteve Barnola a l’edició del dimarts 18 de novembre de 2014.
Per molt que ens costi de creure-ho, aquest és el Passeig que tindrem per a les properes dècades. Tot i així, no és gaire difícil preveure canvis i millores durant els propers anys. Segurament s’hi afegiran espais verds, modificacions a la zona de pas del transport públic (incloent possiblement que hi deixin de passar definitivament), així com també hi haurà més bancs (actualment hi ha més bancs a la plaça del Gas que a tot el Passeig). L’única condició és que el Passeig no pot suportar més obres de gran abast, només petites obres. 20 anys d’obres i canvis impedeixen que el centre i punt fundacional de la ciutat pateixi més. Tanmateix, l’espai que molt possiblement canviarà de forma important és la plaça de l’Àngel, atès que a hores d’ara està batent tots els rècords de caigudes i entrebancades de la ciutadania sabadellenca.
La realitat d’avui, però, és que el Passeig ja és finalment utilitzable per la ciutadania, pels comerços de la zona i per a que entitats de la ciutat hi puguin dur a terme les seves activitats. Al final, a una ciutat com Sabadell, la decisió final sobre el Passeig l’acabarà donant la ciutadania, més sàvia del que tothom es pensa i, sovint, imprevisible.
“L’autèntic disbarat comès amb el Passeig no és com ha quedat, el seu aspecte actual, sinó que s’hagi trigat tant de temps en fer i acabar les obres”
