L’any 2014 no ha estat un bon any a casa nostra. Pretenen fer-nos creure que la recuperació econòmica ha començat, però no hi ha cap dada rellevant que ho confirmi. La llarguíssima crisi econòmica que patim no ha empitjorat. Però tampoc ha millorat. L’atur no baixa ni l’activitat econòmica creix. De fet, les exportacions creixen una mica i el turisme ha tornat a batre rècords. Però el consum intern creix poquíssim, venint de xifres minses, després d’anys de baixades impressionants.
D’altra banda mantenim el mateix nombre de desnonaments i de persones que viuen en la pobresa. Aquests podrien ser dos indicadors fonamentals per conèixer si hi ha una veritable recuperació econòmica. L’atur de llarga durada es fa crònic, i puja el nombre de persones aturades sense cap ingrés. De mica en mica, la nostra societat pot visualitzar-se en dues parts clarament identificables en l’ús que fan dels contenidors d’escombraries: qui hi deixa coses i qui en recull. I entre la gent que continua deixant coses als contenidors d’escombraries hi ha força gent que passa dificultats.
Les petites empreses i els autònoms continuen sense accés al crèdit, reservat principalment a les grans empreses. No oblidem tampoc que després de molts anys tornem a ser un país d’on la gent emigra a l’estranger. I tot sembla indicar que al 2015 seguirem sense recuperació econòmica.
El govern del PP ha dut l’economia espanyola a tancar l’any 2014 amb un deute públic d’un bilió d’euros, és a dir, del 100% del PIB. Quan van arribar al govern era del 70% del PIB, i en tres anys l’han fet créixer en 300.000 milions d’euros. I tot plegat pujant impostos a les classes treballadores i mitjanes. No hi ha millor mostra de la incompetència dels qui amb l’excusa de la lluita contra el dèficit van trencar les seves promeses electorals: han apujat impostos, han retallat despesa social a tort i a dret, i encara així han estat incapaços de reduir el deute públic.
A Catalunya hem passat el 2014, amb el seu simbòlic 9N i, al final, res de res. 2’3 milions de persones van votar-hi -malgrat les dificultats- però no ha passat res. Per no passar, ni tant sols sabem si hi haurà eleccions anticipades al Parlament de Catalunya, amb un planteig plebiscitari sobre la independència. Entremig, hi ha el ridícul del govern de Rajoy que no va saber impedir que es votés el 9N, i ara continua fent campanya per la independència de Catalunya sumant errades com la querella contra Artur Mas.
El panorama polític és més tèrbol que mai. Els partits que governen a Espanya, Catalunya i Sabadell s’estavellen a totes les enquestes. CiU té 50 diputats al Parlament i cap enquesta els dóna més de 35 a les futures eleccions. El PP va tenir el 44’6% dels vots al 2011 i no passa del 30% a cap enquesta, que significarien entre 110 i 120 diputats (ara en té 186, que signifiquen majoria absoluta). I a Sabadell el PSC cauria de 13 a 6 ó 7 escons, acostant-se als resultats clàssics de l’era Farrés, però sense cap alternativa a hores d’ara viable entre la resta dels partits sabadellencs.
Anem a temps políticament molt incerts. Els calendaris són inexorables. El diumenge 24 de maig hi haurà eleccions municipals a Sabadell i arreu d’Espanya, i eleccions autonòmiques a la majoria de comunitats autonòmes. El mapa polític espanyol patirà canvis enormes, amb caigudes impressionants del PP, amb un PSOE que no es recupera i amb el fenomen Podemos per entremig. A finals d’any tocarà fer les eleccions generals que poden donar una volta encara més forta a les tendències mostrades a les eleccions municipals i autonòmiques. I a Catalunya pot passar de tot, perquè la volatilitat política de la ciutadania és més alta que mai. A més, els partits polítics s’han instal·lat en el càlcul electoral segons els seus interessos, deixant de banda al país i a la gent.
El 2014 ha estat un mal any. Però el 2015 no pinta massa millor ni en clau econòmica, ni social ni política.
“El 2014 ha estat un mal any, però el 2015 no pinta massa millor ni en clau econòmica, ni social ni política”
