Senyor Miquel Iceta, li adreço aquest escrit com a ciutadà preocupat perquè l’anomenada regeneració política sigui una pràctica adreçada a retornar la confiança en les persones que gestionen els interessos públics i no un eslògan buit dels aparells dels partits per a recuperar la credibilitat perduda.
Vostè, el passat desembre, va pronunciar a les Drassanes de Barcelona una conferència amb el títol “Catalunya 2015. El canvi que necessitem”. En aquesta conferència va dir, entre altres, coses molt interesants, com que calia regenerar la democràcia, netejar la política, lluitar contra la corrupció, assegurar la transparència i impulsar la lluita contra el frau fiscal. Sí, corrupció zero.
Certament, es tracta d’uns objectius indefugibles davant d’una societat que ha dit prou a la impunitat dels professionals de la política, que s’han servit dels seus càrrecs públics en benefici propi o dels seus partits i que considera les organitzacions polítiques com a responsables del seu propi descrèdit.
El que no va dir però, Sr. Iceta, és si aquestes objectius també els pensa aplicar al seu partit i com els pensa assolir.
Com a primer secretari del PSC va presidir fa uns dies el sopar de Nadal de la seva organització de Sabadell. En aquest sopar vostè no va tenir cap inconvenient a donar total suport a l’actual candidat del PSC a l’alcaldia de Sabadell, el SENYOR Josep Ayuso, i li va donar tot i coneixent que el Sr Ayuso encarna la continuïtat del bustisme, tal i com ell mateix es va encarregar d’anunciar públicament.
No sé si és conscient del que significa que un primer secretari doni suport a un candidat que és el continuador d’un personatge com l’exalcalde Manuel Bustos, imputat per múltiples delictes, naturalment presumptes, en el cas Mercuri i que el mèrit més reconegut que té és el d’haver actuat durant molts anys en contra dels interessos de la ciutat i d’haver col·laborat a portar la política i el seu partit al descrèdit més absolut.
Però vostè, senyor Iceta, no en va tenir prou en aplaudir que el partit que presideix presenti un candidat que fa ostentació de ser el continuador d’unes maneres de fer política contràries a les bones pràctiques, l’honestedat, la transparència i la defensa de l’interès públic, sinó que, fins i tot, es va atrevir a posar com exemple de bon alcalde socialista a l’exalcalde Manuel Bustos.
El seu arrenglerament sense ambigüitats amb els continuadors del bustisme va sorprendre d’entrada, però en realitat vostè no deixa de ser coherent amb l’actitud del partit socialista envers la corrupció: implacables quan afecta els altres partits i del tot condescendents quan la corrupció afecta al propi partit. Així s’ha pogut constatar en la total inacció que el PSC ha mantingut des de que fa dos anys va esclatar el cas Mercuri.
Aquesta absoluta manca d’acció ha assolit un nivell vergonyós al no haver mogut ni un sol dit des de que el passat 16 d’octubre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va acusar formalment quatre militants del PSC, Manuel i Francisco Bustos, Daniel Fernández i Mª Elena Pérez, per la peça Montcada del cas Mercuri i amb data de judici oral fixada pel proper 28 de gener.
Vergonyós per incomplir deliberadament el compromís del seu partit de ser inflexible davant els casos de corrupció interna i deixar en paper mullat els Principis Generals dels Estatuts del PSC que, en el seu article 41 del Codi Ètic, determina l’obligació de tot càrrec públic o orgànic inculpat i processat judicialment de posar el seu càrrec a disposició del Partit.
Senyor Iceta, la credibilitat dels dirigents polítics no s’assoleix amb discursos per la galeria, sinó amb fets, exercint la responsabilitat d’actuar davant de qualsevol indici de corrupció, complint i fent complir els compromisos adquirits. La corrupció zero que vostè mateix anuncia comença per exigir-la als propis. La neteja política i la lluita contra la corrupció s’ha de practicar en primer lloc de portes endins. Del contrari es corre el risc de perdre la poca credibilitat que hom té i de convertir-se en encobridor i còmplice polític de la corrupció enlloc d’afavorir la regeneració democràtica
“La credibilitat dels polítics no s’assoleix amb discursos, sinó amb fets, exercint la responsabilitat d’actuar davant de qualsevol indici de corrupció”
