Opinió

El fenomen Podemos

L’aparició de Podemos ha sotragat la política espanyola i catalana. Des dels seus sorprenents resultats electorals a les eleccions europees de maig de 2014 (on va obtenir el 8% dels vots), Podemos no ha deixat de créixer. Enquestes de tot tipus i interès li donen a hores d’ara uns grans resultats a les eleccions generals d’enguany. Podemos és una gran novetat en la història democràtica espanyola. Durant dècades hem viscut un model de partits que és fruit del franquisme: una dreta més o menys provinent de les estructures de poder franquista, i una esquerra i partits nacionalistes regionals descendents de l’antifranquisme. El franquisme, per acció, per reacció, per activa i per passiva, ha determinat la realitat política de la nostra democràcia fins ben entrats al segle XXI.

Han calgut gairebé 40 anys perquè la política espanyola obri nous camins desvinculats de la dictadura franquista. La pròpia Constitució de 1978 és lògicament resultat d’una societat que encara tenia el franquisme a la pell i a la sang, bé per enyorar-la o bé per oblidar-la. Però ens queda ja molt lluny. Només les persones majors de 54 anys van poder votar-la en referèndum. És lògic, per tant, que el 70% de l’actual població es desconnecti del règim instaurat per la Constitució de 1978: no van tenir-hi veu ni vot. L’aparició de Podemos recorda al PSOE de finals dels anys 70 i de principis dels 80. El PSOE va endur-se l’hegemonia de l’esquerra espanyola per raons sociològiques i generacionals. Presentava uns dirigents joves, que no tenien res a veure amb la República i que van néixer durant el franquisme. Per contra, el PCE presentava una pila de velles glòries, ben allunyades de la realitat de la joventut espanyola i de les edats mitjanes. La Pasionaria, Carrillo, Sánchez Montero, etc. no tenien res a fer davant d’uns joves contemporanis, ben representatius de l’Espanya de finals dels 70. Felipe González tenia 35 anys a les primeres eleccions democràtiques de 1977. I el cap de Podemos, Pablo Iglesias, té ara 36 anys.

Bona part de l’èxit de Podemos consisteix en expressar pública i políticament el que una part molt important de la població pensa i ningú diu. El PSOE navega ideològicament, segrestat per la seva vella guàrdia. I a IU, tot i deixar caure un discurs semblant, li pesa l’omnipotent PCE, farcit de velles glòries incapaces de renunciar a controlar IU. No ens ha d’estranyar que Podemos neixi i creixi amb tanta facilitat, vista la deixadesa de l’esquerra clàssica. I ha tingut un paper clau la conversió dels partits tradicionals en estructures de gestió interna del poder i no pas en eines de transformació de la societat. S’acusa molt Podemos de tenir una ideologia radical, fregant el comunisme nordcoreà o la revolució bolivariana de Chávez. Als seus documents i material ideològic i programàtic, no es troben elements en aquesta línia. La primera frase de la seva declaració ideològica parla exclusivament de la defensa i exercici dels drets humans i de la democràcia. Podemos no proposa la incautació de tota propietat privada, ni la nacionalització de la banca i de les empreses. Tampoc reclama la prohibició de l’escola i de la sanitat privades. Ni tan sols planteja l’impagament del deute públic, ni el saqueig indiscriminat d’empreses i gent amb diners. Els programes electorals del PSOE dels anys 1977 i 1979 eren molt més radicals que l’actual programa de Podemos. Però no tot és de color de rosa a Podemos. La seva articulació com a partit polític ha provocat tensions importants. La gestió del poder és sempre complicada. Com a moviment força massiu, és molt divers. I aquesta diversitat s’expressa també en la presència de persones no precisament centrades personal i ideològicament.

Per mesurar correctament Podemos, necessitem d’un cicle electoral complet. Veient el seu comportament amb poder o sense i la seva actuació parlamentària, podrem valorar què és i què acaba sent Podemos. Mentre, ja ha servit per fer despertar la consciència política a casa nostra.

“Els programes electorals del PSOE dels anys 1977 i 1979 eren molt més radicals que l’actual programa de Podemos”

Comentaris
To Top