Quan s’acaba un any i en comença un altre és costum que periodistes i crítics especialitzats facin resums d’allò més notable que hagi succeït, o bé que es facin llistes dels millors llibres, o pel.lícules, que hagin aparegut. Recordatoris o recomanacions que aviat cauran en l’oblit per atendre les novetats que vagin apareixent al llarg del nou any que comença.
És difícil establir criteris de selecció; jutjar la qualitat de les obres seleccionades és arriscat,de vegades fins i tot gratuït, perquè un judici sempre serà subjectiu i, per tant, discutible, i més en matèria literària o artística. Feta aquesta advertència, m’arriscaria avui a establir un llistat, si no del millor potser d’allò merament remarcable entre el bosc de llibres editats l’any 2014, sense cap ànim de ser exhaustiu ni molt menys infal.lible. Si us sembla, provem-ho.
Parlar de llibres, almenys en aquesta secció, és parlar de literatura. Per això m’excuso de començar tot citant un llibre que no té res de literari però que, tot parlant d’economia, s’ha destacat per la seva clarividència i valentia: em refereixo al llibre de l’economista francès Thomas Piketti “El capital al segle XXI”, que té la gosadia de denunciar la utopia neoliberal en què està immers el món d’occident, cosa tan recomanable com necessària.
Feta, doncs, aquesta denúncia, entrem en el camp literari tot destacant una certa tendència actual de novel.lar sobre fets i personatges reals, seguint la pauta que marcaren fa anys els nord-americans Truman Capote (“A sang freda”) i Norman Mailer (“La cançó del botxí”). Capdavanter d’aquesta línia és entre nosaltres Javier Cercas, que ara amb “El impostor” novel.la l’episodi d’aquell personatge que s’ha fet passar per víctima dels camps de concentració nazis i arribà a ser president de l’”Amical de Mauthausen” i a rebre la Creu de Sant Jordi, fins que es va descobrir que tot era una impostura: bon tema per a una novel.la! Seguint aquesta pauta, un altre narrador de prestigi, Antonio Muñoz Molina, ha publicat “Como la sombra que se va” sobre el pas per Lisboa de l’assassí del reverent Martin Luther King: un altre tema ben sucós.
Retrocedim, però, fins els clàssics. En primer lloc, el patriarca de la poesia nord-americana, Walt Whitman, de qui es publiquen en edició catalana i castellana, les famoses “Fulles d’herba” en versió completa i no parcial com s’havia fet fins ara: una celebració de la vida, un model de poesia vitalista totalment vigent. L’altre clàssic és el poeta andalús Juan Ramón Jiménez, el líric de “Platero y yo”, premi Nobel, de qui es publica un primer volum d’una autobiografia inèdita, “Días de mi vida”, que sens dubte s’ha de conéixer: l’inesgotable J.R.J. encara sorprèn amb textos inèdits a aquestes altures! No tan clàssic, però mereixedor de ser rescatat de l’oblit en el que se l’ha tingut és el mallorquí Blai Bonet, mort el 1997, de qui ha aparegut la “Poesia completa”, recull dels dotze llibres que va publicar en vida més textos inèdits del poeta elegíac de fons social i religiós.
Ara que ja no s’escriuen ni es reben cartes, és recomanable de recordar un gènere tan noble com l’epistolar amb “Cartas memorables”, una antologia establerta per Shaun Usher que recull un centenar llarg de cartes de personatges anònims i cèlebres: serà bo de llegir-lo. Com ho serà també el recull confegit pel seu autor, el periodista i memorialista Gaziel, “La Barcelona de ayer”, que aplega una trentena d’articles publicats a “La Vanguardia” – el diari que dirigia – entre 1919 i 1933 que tracten de l’urbanisme barceloní, costums de l’època, de l’Exposició Internacional de 1929 i dels seus costos, entre altres temes d’interès.
La guerra de 1914 és recordada en l’any del seu centenari per l’escriptor francès Pierre Lemaitre en “Ens veurem allà dalt”, novel.la que obtingué el premi Goncourt, i que és un document novel.lat de caire pacifista. Un altre testimoni diferent, aquest de to psicològic i feminista, és “El món resplandent”, de Siri Hustvedt, la muller del novel.lista Paul Auster. Testimoni literari imprescindible sobre el fenomen de la novel.la sud-americana contemporània és “Aquellos años del boom”, de Xavier Ayén, premi Gaziel precisament, amb informació exhaustiva sobre aquell exitós episodi literari, viscut en gran part a Barcelona.
Citem finalment l’assaig memorialista d’Antoni Puigverd “La finestra discreta”, que glossa el pas de l’any tot seguint la petjada mestrívola de Josep Pla; i la darrera novel.la del veterà Juan Marsé “Noticias felices en aviones de papel”, on una anciana polonesa evoca episodis de la segona Guerra Mundial en un gènere que barreja realisme, tendresa i poesia. En total, us he proposat una dotzena d’opcions ben diferents que, crec, tenen la qualitat literària assegurada i la discreció de no ser “best-sellers” d’aquells que la publicitat en fa de lectura obligada. Aquí no, perquè creiem que la lectura, precisament, és un dels últims actes de llibertat que ens queden: exerciu-lo.
“Entrem en el camp literari tot destacant una certa tendència actual de novel.lar sobre fets i personatges reals”
