Ja s’han celebrat les eleccions generals a Grècia i, com preconitzaven totes les enquestes i anàlisis, ha guanyat sobradament Syriza. De moment, amb un govern actuant de fa pocs dies, no s’ha produït cap dels terratrèmols polítics i econòmics que alguns anunciaven. De tot el que es publica i es parla a diferents mitjans de comunicació, destaca molt de soroll i poca solidesa informativa.
D’entrada, cal explicar que Grècia ha rebut diners de dos rescats. El primer l’any 2010, fruit de préstecs dels països de la UE i del Fons Monetari Internacional (FMI). Va pujar a 110.000 milions d’euros. Aquest primer rescat, amb diners principalment aportats pels estats (i no pas per cap privat), va servir per pagar els deutes de l’estat grec amb bancs privats europeus (alemanys, francesos, etc.). A canvi, es van exigir uns sacrificis brutals en forma de retallades a Grècia. El primer ministre grec d’aleshores, Papandreu, va pretendre sotmetre a referèndum aquest pla d’austeritat exigit a canvi de l’ajut econòmic internacional, i se’l va forçar a dimitir. Aleshores, aquest mateix entorn (UE, FMI i BCE) va imposar un nou primer ministre, sense pas previ per les urnes.
Tot i així, la cosa no millorava perquè l’escanyament de l’economia grega impedia qualsevol recuperació ni el pagament de cap deute. Aleshores es va acordar un segon rescat, l’any 2012, també cobert amb diners d’estats de la UE, el FMI i el BCE. Aquest segon rescat va ser de 130.000 milions d’euros, i va incloure la quitança (perdó de part del deute previ) d’uns 50.000 milions d’euros de deute grec a bancs privats. Però aquests ja s’havien fet d’or amb uns tipus d’interès que van arribar al 240% a dos anys o al 34% anual (per 10 anys de préstec). A canvi, es tornava a pressionar encara més a Grècia amb majors retallades.
Tot plegat, va convertir Grècia en un país profundament empobrit i sotmès als dictats d’instàncies internacionals. Però les reformes que perjudicaven els rics no es van començar mai. El poble grec ja només tenia el vot com a eina vàlida de protesta. Per tant, no ens ha d’estranyar gens que Syriza guanyés. De tots aquests rescats -préstecs- a Grècia, entre 26.000 i 30.000 milions d’euros han sortit de l’estat espanyol. És a dir, de les nostres butxaques, dels nostres impostos. Sí, hem deixat diners a Grècia. Però són diners que no han anat a parar a salvar persones aturades, a pagar pensions o la seva sanitat i educació públiques.
Els nostres diners s’han utilitzat perquè Grècia pagués préstecs i interessos d’usurer a bancs privats europeus. No hem salvat Grècia ni la ciutadania grega, sinó la banca privada europea. Aquesta és una magnífica mostra de com el diner públic salva empreses privades (bancs, en aquest cas). Dissortadament, petites i mitjanes empreses o autònoms no reben aquest ajut de diner públic europeu. Algun dia caldrà reclamar per aquestes desigualtats tan flagrants de tracte. Després d’aquestes dades, s’entén millor la resistència de la UE, del FMI i del BCE a continuar ajudant a Grècia. Si ara presten més diners a Grècia, o els “reestructuren” el deute, tot això anirà en benefici del país i de la ciutadania grega. I no anirà pas a salvar els comptes de bancs privats europeus. De pas, dificultar el finançament actual grec és posar en mal lloc al nou govern de Syriza. Per tant, és molt possible que tinguem un llarg episodi d’estires i arronses entre Grècia i la UE, el FMI i el BCE durant els propers mesos.
Tanmateix, la por que Grècia s’enfonsi definitivament serà un element bàsic que possiblement acabarà conduint a un acord de reestructuració del deute grec i de noves aportacions (un tercer préstec o rescat). I per fer memòria comparativa, cal explicar que al 1953, amb el reconegut i prestigiós Adenauer dirigint Alemanya, aquest país va ser rescatat: el 62% del deute de la reconstrucció posterior a la IIª Guerra Mundial va ser perdonat. I la resta del deute no s’hauria de començar a pagar fins al 1989. Així també Grècia se’n sortiria.
“Els nostres diners s’han utilitzat perquè Grècia pagués préstecs i interessos d’usurer a bancs privats europeus”
