A cop de reformes, el govern de l’Estat reconeix els estralls que està causant una mala política de protecció als deutors hipotecaris. Portem ja quatre intents normatius per a donar resposta a les persones que, víctimes del sobreendeutament i com a conseqüència d’una dura crisi econòmica acompanyada d’una nul·la responsabilitat dels agents econòmics i financers espanyols, a dia d’avui segueixen perdent les seves llars a causa de l’impagament de les quotes hipotecàries o de les rendes del lloguer.
Ara, el Govern, en ple període electoral -detall no menor-, ha portat a tramitació la Llei de Segona Oportunitat per a famílies i pimes.
Des de CiU fa temps que defensem la necessitat de l’aprovació d’una llei amb aquest objectiu i que el Govern ha estat defugint fins que ha tingut les eleccions a la vista: atorgar una segona oportunitat a les famílies que, com a conseqüència d’un endeutament sobrevingut i de bona fe, no poden fer front a les seves obligacions de pagament. Un retard normatiu que ens ha portat a l’exclusió social de moltes persones i que ha alimentat el radicalisme polític i social.
Per què cal una llei de Segona Oportunitat? Doncs perquè ajuda la inversió, evita l’economia submergida i afavoreix la concessió de crèdit responsable, donat que si hi ha límit en les execucions per impagament, qui presta, augmenta el rigor en la seva anàlisi de risc.
A més, una bona llei de Segona Oportunitat incentiva la reincorporació a la vida productiva tant d’empreses i autònoms com de persones físiques, evitant la seva “mort civil”.
Ara bé, donar la benvinguda al projecte no significa que tal i com està, a CiU el considerem bo sense més.
Una bona llei de Segona Oportunitat ha de protegir tant el deutor, exigint-li un comportament responsable com el creditor, al qual se l’obligui a haver d’analitzar millor el risc que corre el capital que presta i, per tant, afavoreixi la lluita contra el sobreendeutament. La filosofia que ha de regir és la de concedir bons préstecs als bons deutors.
És per tot això que no em sembla encertat que el projecte actual permeti que el deutor, si reuneix determinats requisits, només pugui quedar alliberat dels seus deutes de manera provisional, ja que la Llei permet que si en un termini de cinc anys ve a millor fortuna, aquests puguin “ressuscitar”. Proposta inaudita: quin al·licient pot tenir algú per millorar la seva situació econòmica si sap que, si ho aconsegueix en els cinc anys següents, tindrà de nou els creditors assetjant-lo?
També trobo poc encertat que, perquè un deutor pugui accedir a la declaració de concurs, s’hagi de revisar si el seu deute és per causa de conductes reprovables o massa irresponsables i, en canvi, no existeixi el mateix nivell d’exigència amb el creditor, perquè a aquest últim en cap moment se li analitza l’eventual irresponsabilitat en la concessió del crèdit, ni tampoc l’existència de possibles clàusules abusives en el contracte, especialment si es tracta de deutes que afecten l’habitatge habitual. Promoure el mateix nivell d’exigència afavoreix les postures negociadores entre deutor i creditor a l’hora de pactar esperes o rebaixes en la reclamació econòmica. Això dóna més oportunitats a la conservació de l’habitatge habitual i afavoreix la recuperació del crèdit per part del creditor. Cal un tractament singular dels deutes que afecten l’habitatge habitual!
Tampoc em sembla encertat que els deutes amb Hisenda o la Seguretat Social quedin exclosos de la Segona Oportunitat. Tal i com reconeix el Banc Mundial, això deteriora tot el tractament de la insolvència perquè priva els deutors dels beneficis que conté la Segona Oportunitat.
Aquesta Llei en fase de projecte, ha d’adoptar mesures que atorguin garanties als deutors que més ho necessitin i alhora ser exigent amb el seu comportament. Que promogui la concessió de crèdit responsable per evitar el sobreendeutament i, sobretot, que sigui senzilla en la seva aplicació, afavorint l’exoneració de deutes de manera que les despeses que genera el procés compensin els beneficis que es poden obtenir del mateix. Només així, segones oportunitats també poden ser bones.
DESTACAT “Una bona llei de Segona Oportunitat incentiva la reincorporació a la vida productiva tant d’empreses i autònoms com de persones físiques, evitant la seva “mort civil”.
