Quan arriben aquestes calors i es perfila l’estiu i el descans que ve en tan joiosa i atraient temporada, els carrers de les ciutats s’omplen de dones meravelloses, del que s’infereix que la bellesa, la gràcia i el ‘tronío’ no són únicament patrimoni de les estrelles del cinema, de la tele, de la cosa social o de la moda que es disputen espai en les pàgines de les revistes cardíaques, sinó glorioses atribucions d’anònimes dames de tots els colors i edats a les que no els cal la fama ni la permanent presència en aquests aparadors per enlluernar sense proposar-s’ho qualsevol que es creua en el camí sigui de la condició que sigui. Mirin-me a mi que vaig ser xicot de bona presència i ara estic ja en el camí directe de convertir-me en cataplasma.
A aquesta edat que jo tinc i després del molt que he viscut fins arribar aquí, encara em meravello del fenomen pel qual una dona que passa completament desapercebuda entre les boires hivernals es converteix en allò que es converteix un cop s’assenta el sol al firmament. I no prenguin aquesta reflexió com un al·legat masclista perquè no ho és en absolut. És el pur i simple reconeixement a un fenomen vell com el món i tan bell de contemplar com just és que rebi en si mateix infinites benediccions.
L’essència mateixa de la metamorfosi és segurament, a hores d’ara de la pel·lícula, el que més em crida l’atenció perquè la contemplació del sobirà atractiu en el meu cas es practica ja amb el mateix esperit amb què es contempla un Velázquez. És a dir, admirant la bellesa i… fins aquí hem arribat. Però el fenomen és el fenomen, i hom no pot sostreure’s al condemnat misteri que en ell s’encabeix i que, com repeteixo perquè no em prenguin per un bast mascle en decadència, tira de la curiositat perquè és patrimoni de totes les edats de la Humanitat i de totes les civilitzacions.
I mentre tracto de penetrar en aquest misteri que va distingir tant les dames del renaixement com a les del període rococó o a aquelles lànguides romàntiques vuitcentistes, faig una passejada pels carrers de la ciutat per comprovar que ja hi ha el fenomen en plenitud a aquestes alçades de l’any. Com que he hagut d’anar a pagar una multa, alguna alegria cal aprofitar per alleugerir el tràngol.
“Faig una passejada pels carrers de la ciutat per comprovar que ja hi ha el fenomen en plenitud”
