Opinió

Un Passeig sense autobusos

Tota ciutat, vila o poble del país té la seva àgora particular; el seu espai històric o modern de trobada, d’intercanvi i de relació social. A vegades aquest espai de socialització no només es localitza en un indret sinó que també pot ser policèntric tant en l’espai com en el temps. Una comunitat sense espais de socialització esdevé òrfena d’indentitat i precària en la seva cohesió.

Per aquest motiu, la revolució territorial i social més important dels dos darrers segles, la motorització, ha condicionat la transformació i el creixement de les ciutats dels entorns metropolitants i els assentaments humans disseminats pel territori. A tot arreu calia aribar-hi amb el cotxe! Fins l’extrem de pretendre convertir alguna rambla vallesana en autopista en nom del progrés.

El procés de desmotorització dels carrers i els espais públics emergeix tímidament als anys vuitanta coincidint amb la recuperació de les institucions democràtiques. Malgrat tot, el pes de la cultura del cotxe i la resistència al canvi alenteix molts d’aquests processos. A Sabadell, la recuperació de l’espai públic pels vianants i la bicicleta viu diferents escenaris. Des de la reivindicació liderada per l’històric i il·lustrat Col·lectiu “Atenció Bici” o bé el debat generat al voltant de la possible eliminació total del pas de cotxes per la Rambla. Temps pretèrits amb resultats no sempre proteics.

Al llarg d’aquests anys s’ha resolt la vianització i pacificació dels perímetres de l’espai històric de la ciutat, però aquest encara no s’ha dignificat ni s’hi ha actuat amb diligència. Al nyap del Passeig i del Racó del Campanar cal sumar-hi el del Passeig de Manresa, la Plaça Doctor Robert i fins i tot el de la Plaça Sant Roc. Sembla lògic pensar que en alguns casos es tractaria de deliberar sobre el tractament i l’ús que volem permetre o fomentar en aquests espais. Ara bé, el debat ineludible és decidir si volem que els autobusos circulin pel Passeig de la Plaça Major i el Passeig de Manresa. En concret, pel tram comprès entre la travessia Rambla/carrer de Sant Pere i la Via de Massagué/carrer Les Valls. Pensar que ara cal continuar discutint sobre pèrgoles, paviments o pilones és del tot estèril i no resoldrà l’element central pel futur d’aquest espai.

L’eliminació de la circulació dels autobusos no és una decisió fàcil, però és necessària per reconstruir un espai per a la cohesió social de la ciutat. L’ocupació quasi permanent del Passeig, primer pel Mercat Municipal provisional (mentre es feien les reformes del mercat) i més tard per les obres del perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha estat nefast.

No cal anar gaire lluny per veure com altres ciutats han solucionat exitosament la revitalització dels bressols de les seves viles i ciutats. Granollers, per exemple, va resolde l’eliminació quotidiana de la circulació de vehicles, potenciant l’espai del vianant i fomentant l’activitat comercial. A més, cal destacar la particularitat que cada dijous és capaç d’instal·lar en el mateix centre sense cotxes un mercat on milers de persones adquireixen productes diversos.

És perentori decidir l’eliminació de la circulació dels autobusos del Passeig de la Plaça Major i el Passeig de Manresa. Lògicament amb tots aquells processos participatius i públics que es considerin oportuns per part de les autoritats competents. Segurament no seria sobrer convidar la ciutadania a imaginar com podria ser un Passeig amb o sense circulació d’autobusos. Un exercici sense condicionants i d’elevada creativitat per part d’aquells professionals solvents i ciutadans compromesos amb la comunitat i el servei públic.

Aquest exercici en l’espai històric de la ciutat també caldria estendre’l a altres projectes en fases d’execució, de projecte o idea. Iniciatives com el projecte de la plaça del Vapor Cusidó, promogut pel veïnat amb l’acompanyament del col·lectiu d’arquitectes PUC (Paissatges Col·lectius Urbans), n’és un bon exemple.

Val a dir que els resultats electorals de la ciutat d’ara fa un mes conviden a pensar que aquests propers quatre anys seran de transició, endreça i equilibris. En aquest context, difícilment es podrà iniciar la revisó del Pla General Municipal d’Ordenació Urbana de Sabadell amb una visió més ambiental i social com requeriria. Tanmateix resoldre satisfactòriament, per exemple, l’afer del Passeig, el perllongament dels FGC i soterrament fins Can Feu o l’accés sud de la ciutat seria força encertat. També seria una bona oportunitat per prendre el pols a la vitalitat, fermesa i capacitat de la ciutadania de Sabadell en aquesta nova etapa política. Una passa necessària per assumir nous reptes. (@manelcunill)

“Ara bé, el debat ineludible és decidir si volem que els autobusos circulin pel Passeig de la Plaça Major i pel Passeig de Manresa”

Comentaris
To Top