Dimarts 7 de juliol va tenir lloc el primer Ple de la legislatura. Els regidors del nou govern, integrat per la Crida per Sabadell i Esquerra Republicana, van presentar les primeres propostes, entre les quals destaca un considerable descens del sou de l’equip de govern, però sense baixar el dels regidors a l’oposició. Totes les iniciatives presentades van topar amb un mur inamovible: els regidors que conformen l’oposició, en la seva gran majoria, es van oposar a tots els punts de l’ordre del dia sense entrar a debatre si les propostes eren més o menys vàlides.
El nou govern ha manifestat des del primer dia que vol transformar econòmicament i socialment la ciutat, però també ha deixat clara la seva voluntat de canviar i regenerar la cultura política que predomina al Ple. És a dir, millorar la qualitat democràtica de l’Ajuntament, la transparència i la participació ciutadana en l’activitat política.
A la sessió del dimarts, el govern va topar de cop amb un pol format pel PSC, CiU i el PP, radicalment contrari a la regeneració i a l’austeritat que prediquen tant ERC com la Crida. Canviar les maneres de fer política a la ciutat i trencar amb les dinàmiques de l’etapa anterior serà difícil quan hi ha un bloc de partits amb una cultura política molt arrelada i amb gent acostumada a unes maneres de fer situades a les antípodes del canvi que el govern vol dur a terme. CiU, PSC i PP compten amb persones que porten molt de temps vivint de la política i amb massa dinàmiques negatives interioritzades. Això ha d’esperonar i animar encara més els membres del govern a seguir treballant en la mateixa línia que fins ara, convençuts que és la via per trencar amb l’etapa fosca que ha tacat el nom de Sabadell.
Un altre repte que ha d’entomar el govern és que els plens es basin més en el diàleg polític i menys en la demagògia. El Ple municipal és un lloc on s’hi va a fer política, a prendre decisions, a reflexionar i argumentar sobre les propostes presentades pels diferents grups municipals, i el govern i els regidors compromesos amb el canvi a la ciutat hauran de treballar per recuperar aquesta funció dels plens municipals.
Fer tot això és un gran desafiament, hi ha molt camí a recórrer. Especialment en un escenari on el govern per complet és jove i nouvingut a la política. Aquesta característica, que pot ser una virtut per l’entrada d’aire nou que suposa, implica que els membres del govern hauran d’anar adquirint més experiència i aprenent dels errors que indiscutiblement cometen i cometran en les primeres setmanes en els seus càrrecs. De ben segur ho faran millor i aprendran de la crítica que els regidors de l’oposició van fer arribar de forma clara al govern.
Cal tenir en compte també que el canvi que han reivindicat molts partits durant la campanya no està només a les mans del govern, sinó que també les formacions que no en formen part haurien de demostrar si volen, o no, trencar amb les maneres de fer política que tant han criticat públicament en rodes de premsa o amb articles al diari.
Precisament Convergència i Unió asseguraven durant la campanya electoral que la seva formació suposava el “vot útil” per dur el canvi a la ciutat, i l’eslògan de la campanya de CiU era “És l’hora del canvi”. Resulta curiós veure com aquesta voluntat de canvi que prometien no l’han demostrat ni en la investidura del nou alcalde ni dimarts, quan es van alinear plenament al costat del PSC, fins i tot utilitzant el mateix argument per tombar totes les propostes.
Però també cal demanar a les altres forces polítiques que siguin responsables amb el seu paper d’oposició. Actuacions com les de dimarts contribueixen a augmentar la desconfiança i la insatisfacció dels ciutadans envers els seus representants.
Costarà molt canviar coses amb un ple en el qual encara ens trobem regidors acostumats a viure de la política amb uns sous desmesurats. Prova d’això és que una de les iniciatives que no es van aprovar en el Ple és la reducció de despeses d’estructura de l’Ajuntament. Una proposta que, sense rebaixar les assignacions als grups municipals, permetia al consistori estalviar més de 400.000 euros anuals, més d’1.600.000 euros durant els 4 anys de legislatura.
Ni el context de crisi actual va suposar un argument suficient perquè els partits a l’oposició votessin a favor de la mesura. En canvi, CiU i el PSC no van tenir cap problema l’any 2011 en votar a favor dels salaris de l’anterior legislatura.
El nou govern va iniciar la legislatura amb un conjunt de propostes destinades a obrir l’Ajuntament i la política als ciutadans, establir mecanismes de control i de participació i a reduir salaris i privilegis a una minoria. La resposta va ser el tancament en banda d’una oposició que va castigar un govern que intenta que les coses comencin a canviar a la ciutat. En definitiva, a fer el que ERC es va comprometre en campanya: un Nou Sabadell en un Nou País.
“CiU, PSC i PP compten amb persones que porten molt de temps vivint de la política i amb massa dinàmiques negatives interioritzades”
