La Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) ha publicat fa molt pocs dies un interessant document amb el títol “Singularidades socioeconómicas del mercado laboral español”. Amb aquest document, la principal organització patronal espanyola -dirigida per un català, Joan Rosell- explica públicament la seva anàlisi del mercat laboral espanyol.
El document ja ha alçat polèmica perquè la CEOE es queixa dels jutges, perquè en casos d’acomiadaments col·lectius perden massa casos als jutjats. Lògicament, l’associació progressista de jutges, Jueces para la Democracia, ha posat el crit al cel. Recordem que en aquests casos com a força desnonaments, són precisament els jutges qui n’aturen més.
L’anàlisi de la CEOE té alguns elements força interessants. Per exemple, ens recorden el mal paper de l’educació a l’hora d’adequar-se a les necessitats de les empreses. Tristament, però, no s’ha sentit la veu de la patronal opinant sobre la darrera i nefasta llei d’educació, la LOMCE o llei Wert. La seva redacció i debat hauria estat un bon lloc perquè hi diguessin la seva. Es queixa la CEOE de que tenim massa universitaris i gent amb pocs estudis. Per contra, manca gent amb formació de caràcter professional. El tema universitari ja està en camí de resoldre’s gràcies a una política ridícula de beques i a uns costos creixents dels estudis a la universitat. El problema és que limita la igualtat d’accés a la universitat, podent anar-hi només en funció de la renda de les famílies. Tanmateix, tampoc és aquesta la solució. També és queixen de la baixa formació general en llengües estrangeres i en noves tecnologies. Ara podríem recordar com totes les iniciatives per omplir les aules d’ordinadors portàtils i llibres electrònics de text han estat criticades molt fortament, en especial per sectors conservadors. Potser és perquè la igualtat d’accés a la tecnologia no agrada a determinats sectors.
La CEOE es queixa del cost de l’acomiadament. I voldria que fós el més barat possible. Posa els exemples de països com Suècia, Noruega, Dinamarca o Finlàndia, on el cost és zero. El que no explica la CEOE és que el nivell de protecció social que hi té la població que es queda en atur és enormement superior a l’espanyol. També recorda la CEOE que el nostre mercat laboral és ineficient. I el compara amb països amb mercats laborals molt més eficients, com Singapur, Qatar o els Emirats Àrabs Units, conegudes democràcies on els sindicats estan prohibits. Per exemple, a Qatar hi ha tres lleis laborals: la dels autòctons del país, la dels occidentals que hi treballen (enginyers, metges, arquitectes, etc.), i la dels treballadors immigrants de baixa qualificació provinents de països pobres. No costa massa deduir que aquests darrers no tenen drets laborals.
En relació als impostos, la CEOE es queixa de que l’IRPF té massa pes en el total de la recaptació tributària espanyola. El que no diu la CEOE és que la tributació a les rendes del capital i empresarials -en especial a les grans empreses- és massa baixa en comparació amb Europa. Es queixa també la CEOE de que les quotes de la Seguretat Social són massa altes a Espanya. I les compara amb l’OCDE. És clar que la mitjana de l’OCDE és molt més baixa que la de la Unió Europea.
Una proposta molt curiosa de la CEOE és que si les empreses puguessin reduir lliurement salaris en temps de crisi, no acomiadarien a tanta gent. Sense comentaris. També demana la CEOE més llibertats i menys limitacions per a les ETT (empreses de treball temporal). Com a argument, afirma que els serveis públics d’ocupació no funcionen, en especial en polítiques actives (ajudar a trobar feina, millorar la formació, etc.). Però no acusen els governs de PP i CiU de rebaixar-ne brutalment el seu pressupost. Finalment, reclamen una major formació permanent de les plantilles. Però tampoc diuen que és feina seva, no pas de l’administració.
En resum, es confirma la necessitat d’una important reforma empresarial abans que més reformes laborals.
“Es confirma la necessitat d’una important reforma empresarial abans que més reformes laborals”
