Gairebé tothom s’ha preguntat alguna vegada, si en algun lloc del món hi ha un doble de la seva persona. Ja se sap que el mirall torna la imatge exacta amb tot o part del context en què es troba qui s’hi emmiralla. El mirall és una meravella entre les meravelles, encara que sempre ens deixa el desig de passar a l’altra banda del vidre i examinar des d’allà què és el que passa aquí. També la ment es debat entre les diverses teories, sobre si la vida s’ha creat només al planeta blau o si, per contra, per allà dalt, en els infinits espais siderals hi ha éssers intel·ligents semblants o no a l’ésser humà, en fases més o menys evolucionades respecte a ell.
Les agències que estudien el cosmos, els astronautes, els astrofísics que escruten els espais celestes posen la seva atenció en cada un dels efectes que s’hi produeixen. Però sobre la vida, i sobretot sobre l’existència dels dobles en llocs llunyans, encara queda molt ¿o no? per investigar. De moment l’astrofísic suís Willy Benz, director de l’Institut de Física de la Universitat de Berna, pensa que el descobriment d’un planeta anàleg al que ocupa l’home, o sigui bessó, fora del Sistema Solar, és només una qüestió de temps. Per a això és molt important, segons Willy Benz, seguir la pista de l’aigua, perquè seria un senyal de vida, la qual, diu Benz, es desconeix com comença i fins al moment ningú ha pogut crear-la al laboratori.
La vida és el segon gran misteri al que s’enfronta l’ésser humà. El primer no deixa de ser el propi univers i com va començar. Ni tan sols els guionistes, o els creadors d’històries fantàstiques s’han atrevit a proposar idees serioses al respecte, malgrat les hipòtesis que els científics brinden segons avancen i retrocedeixen alhora en els seus estudis. I aquí la imaginació es dispara i arriba més lluny que qualsevol enginy enviat a l’espai per les grans potències espacials. Cada individu té la seva idea. La majoria es decanta per la vida en altres planetes sense saber com serà. Els somiadors li posen rostre. Els més atrevits no dubten de la descoberta d’aquesta duplicitat, i els realistes s’alarmen davant la possibilitat que un altre punt preciós del Cosmos, es vegi pels seus habitants, a la vora del col·lapse, en la seva ignorància del gran bé que posseeixen.
“Sobre l’existència dels dobles en llocs llunyans, encara queda molt ¿o no? per investigar”
