El 27 de setembre tenim eleccions plebiscitàries, com de fet ja ha certificat el Govern espanyol internacionalitzant la qüestió fins i tot mar enllà, per quina feina els en donem i molt, les gràcies.
El dia 27, doncs, si Junts pel Sí aconsegueix un contundent suport a les urnes, farem les passes per bastir el nou Estat Català.
Que haguéssim volgut fer un referèndum per contar només els vots de cadascú de nosaltres a favor o no, de que Catalunya esdevingui un nou Estat d’Europa? I tant! Però no ens ho han deixat fer. Per tant, comptarem quants escons donen suport al procés. Les regles són les regles, oi?
Com que no són unes eleccions “normals”, hi pot haver persones que tinguin dubtes sobre què votar. És lògic. Incertesa, desconfiança, basarda fins i tot, poden ser paraules descriptives del que es pot sentir davant del procés que endegarem, tan important com il·lusionant. De fet no podria ser d’altra manera. Som la terra on es combina com en cap altra, el seny i la rauxa!.
Per això i davant d’aquest sentiments, hi voldria afegir els meus. I el que sincerament sento, és que de cap manera estem davant d’una aventura, sinó que estem davant d’una aposta de futur. Una aposta de futur a favor de que la Catalunya que hem construït entre totes i tots, des de patrons i menestrals, a obrers, tant els que van venir deixant cases seves a altres bandes de l’Estat espanyol per buscar una esperança de futur per a ells i les seves famílies, com els que llauraven la terra, terra endins, de sol a sol per fer-la fèrtil i productiva, continuï essent terra d’oportunitats i de justícia social. Una aposta de futur perquè els nouvinguts trobin la prosperitat que han vingut a buscar i perquè els nostres fills i filles no hagin de marxar terra enllà, per no perdre la seva.
Volem seguir tenint aquesta Catalunya de tots i per tots però més pròspera de la que tenim ara perquè entre tots generem molts recursos però no els podem gestionar. Entre tots paguem molt i rebem molt poc. Perquè entre tots ens hem dotat dels serveis públics que podem i ens mereixem tenir, però que tenim ofegats perquè els nostres recursos, ens els gestionen uns altres.
Perquè veiem com no podem decidir la nostra política recaptatòria o com no podem fer polítiques de suport a les persones , perquè les nostres decisions es veuen anul·lades a cop de recurs al Tribunal Constitucional per part de l’Estat, impedint-nos, per exemple, finançar el sector cultural o ajudar les famílies que no poden fer front als subministraments bàsics per culpa de la crisi.
I per si fos poc, a tot això hi hem d’afegir que, des del poder central, ningú ens pregunta. Ningú vol saber perquè hi ha riuades de persones cada 11 de setembre de cada any des de fa quatre anys. Veiem que es queden amb el què i que ningú ens pregunta el perquè.
Hi ha polítics catalans que ara, ens volen fer creure que a partir del dia 28 s’obrirà un marc de diàleg. Que ens escoltaran un cop passades les eleccions. Que hi haurà una oportunitat a partir del 28. I doncs? Jo els dic. Per què no passa això ara?. O per què no va passar l’any passat o el de més enllà? Per què no, quan vam sortir el 2010 clamant contra la retallada de l’Estatut?
Senzillament, perquè pensen que no cal. Perquè pensen que no necessiten escoltar-nos. Per què pensen que som un poble mesell que no passarà de bramar pels carrers i que fent-nos por ens acollonirem i que tot quedarà igual.
Fem que s’equivoquin. Només depèn de nosaltres. De que el dia 27 anem a votar i ho fem massivament per Junts pel Sí. Aparquem els dubtes i fem un vot de dignitat. Fem que totes les catalanes i catalans, des dels que som de Sabadell, l’Hospitalet o Santa Coloma, als que són de Capafonts, Ripoll o Albatàrrec, puguem assegurar ara el futur dels nostres fills i filles, de la mateixa manera que els nostres pares i mares van treballar per assegurar el nostre. Ajuda doncs amb el teu vot, a fer de la Catalunya de tots i totes, un nou i pròsper Estat d’Europa. Aparca el dubtes: vot Junts pel Sí.
“De cap manera estem davant d’una aventura, sinó que estem davant d’una aposta de futur”
