Les noticies que aquests dies omplen totes les capçaleres de diaris i portades de telenotícies són, precisament, les dels milers de refugiats que fugen del seu país d’origen. Aquestes imatges només reflecteixen una petita part del drama que tots ells estan vivint.
Malauradament, però, totes elles ens aboquen un record no tant llunyà: el de la fugida dels republicans catalans i espanyols cap a la frontera francesa l’hivern del 1939. O un altre més proper en el temps, el dels refugiats bosnians, serbis i croats que es van veure forçats a fugir de la barbàrie de la guerra dels Balcans tot just fa unes dècades.
Avui en dia, la immediatesa de la informació i les xarxes socials ens reforcen la proximitat de la gran crisi humanitària que afronta Europa. Una crisi que, de moment, no ha trobat la resposta ràpida i concisa que precisa. Una crisi que no veu la llum al final del túnel: mentre la Unió Europea i els estats membres intenten posar-se d’acord en contingents i fan servir expressions tant poc sensibles com “les quantitats” de refugiats que cada país membre pot acollir, les Persones (en majúscula) refugiades, aguanten dies i dies de viatges interminables i en fronteres no sempre amables.
I, com ja ha passat altres vegades, els primers en reaccionar han estat les persones a títol individual -amb una gran resposta i voluntariat- i els municipis. Aquells indrets on acabaran arribant moltes Persones refugiades, potser per passar-hi una llarga temporada, potser per quedar-s’hi definitivament. Hi arribaran amb molts problemes i més necessitats; i arribaran en uns municipis que actualment ja tenen mancances, per la situació econòmica que ha viscut el nostre país darrerement i que encara és ben latent.
Davant aquesta situació, els pobles i ciutats del Vallès Occidental ens hem unit per poder coordinar l’acollida dels refugiats i refugiades dels països en conflicte de la mediterrània i per fer-ho amb les màximes garanties i les millors condicions. Els alcaldes i alcaldesses hem acordat l’elaboració d’un Pla Comarcal d’Acollida que fixi, de forma sincera i objectiva, la disponibilitat d’acollida de cada municipi, en funció de diferents paràmetres com la seva població, la taxa d’atur o els recursos existents. Ho treballarem conjuntament amb el teixit associatiu que compta amb una gran experiència al nostre territori. I, alhora, també sol·licitarem al govern de l’Estat espanyol que ampliï de sis a vint-i-quatre mesos el període d’acollida ja que considerem que actualment no respon a la necessitat del moment.
Volem estar preparats per poder rebre tothom qui ho necessiti. Volem poder garantir una acollida digna i que no suposi un trasbals en els serveis que actualment es presten en àmbits tant sensibles com la sanitat, els serveis socials, l’educació, l’habitatge o l’assessorament jurídic. Uns serveis en molts casos ja col·lapsats i que ara caldrà reforçar per poder respondre a les noves necessitats. Quan una persona arribi al Vallès Occidental haurà de poder trobar el mateix acompanyament en un municipi que en un altre, sense diferències.
També volem valorar tots els riscos que l’arribada de Persones refugiades comporta i per això el Pla d’Acollida ha de tenir en compte les peculiaritats de cada poble i ciutat. Hem de ser capaços de fer la pedagogia necessària per tal que la seva arribada no comporti l’aparició de sentiments de rebuig i la seva integració sigui real, afavorint en tot moment la convivència. No podem caure en el perill de fer política d’aquest tema. No podem fer-ne bandera i tampoc campanya.
El Vallès ha estat sempre terra d’acollida. Va ser-ho quan molts dels nostres avis i àvies van arribar a Catalunya per trobar una vida millor. Ho ha estat sempre, sent refugi i lloc d’asil, i ho pot tornar a ser ara acollint els qui, malauradament, han hagut de deixar casa seva fugint de les bombes, la fam i la violència.
Hem de rescatar l’esperit i els valors d’Europa i oferir-los una nova oportunitat. Entre tots i totes farem possible que a casa nostra trobin aquell indret somiat per començar una nova vida.
DESTACAT “Volem poder garantir una acollida digna i que no suposi un trasbals en els serveis que es presten en sanitat, serveis socials, educació, habitatge o assessorament jurídic“
