Ningú nega a hores d’ara que la pobresa ha crescut a Catalunya i a Espanya durant aquesta llarga i persistent crisi econòmica. Si bé hi ha qui discuteix encara quin és el llindar per decidir qui és pobre i qui no ho és, la realitat és que moltes famílies amb infants ho passen molt malament. Als mitjans de comunicació sovint es focalitza la pobresa infantil a través dels menjadors escolars. Més o menys beques de menjador, per a més famílies, i l’apertura dels menjadors durant l’estiu centren l’actualitat en relació a infants de famílies amb problemes econòmics. Mentre, passem de puntetes sobre què passa realment entre els infants de famílies amb escassos recursos.
Més enllà de l’alimentació, pertànyer a una família pobra té efectes devastadors en el recorregut educatiu dels infants. L’ONG Save The Children ha efectuat un estudi de la incidència de la pobresa infantil en l’educació, que posa els pèls de punta. A Espanya, un infant o adolescent de família pobra té 5 vegades més possibilitats de repetir curs i de no acabar l’ESO. La dada és devastadora i significa que l’educació ja no és un àmbit de progrés en la vida, de generació en generació. Sense l’ESO, una noia o un noi estan condemnats a ser pobres tota la vida en poder optar només a feines de baixa qualificació i baixos salaris.
Amb l’entrada del curs ben fresca, es pot parlar de quant li costa a cada família aquest inici de curs. Sovint pensem que l’educació és gratuïta, almenys a l’escola pública, però no és així. Als centres educatius públics i privats concertats no es paga matrícula. Però hi ha moltes altres despeses. En primer lloc, hi ha els llibres de text i el material escolar. També hi ha el menjador escolar, les activitats extraescolars, excursions o equipament esportiu per a la classe de gimnàstica, el transport fins al centre educatiu, deixar els infants una estona abans de l’inici de les classes, etc. Tot plegat costa diners, uns diners que prou famílies difícilment poden assumir. Es calcula que ronda entre els 300 i els 600 euros per infant. I moltes famílies no poden assumir-ho.
Hi ha beques per als menjadors escolars, però la majoria només cobreixen la meitat del cost, i són massa poques les que cobreixen la totalitat del cost. També hi ha beques per a llibres de text, però continuen sent massa poques. I per a la resta de despeses, un ajut a una família pobra és una excepció, deixant a la majoria de famílies sense suport.
Pensem per un moment en un adolescent d’ESO que no pot fer activitats extraescolars, que no pot anar d’excursió, que no duu material escolar i que porta roba de fer esport vella i esparracada. No li serà gens fàcil la vida a l’escola i fora d’ella. I quan la pobresa entra per la porta d’una casa, aquesta es converteix en el primer problema d’una família. En aquest ambient, no és gens fàcil que una noia o un noi de 12, 13 ó 14 anys siguin alumnes exemplars.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya reconeix el dret dels menors a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament del seu benestar en el context familiar i social. I també reconeix el dret a una educació de qualitat amb un accés en condicions d’igualtat. Avui, això no s’està produint. També s’està produint una diferenciació de centres educatius, penjant a alguns mala fama perquè els alumnes que hi van són de famílies pobres, provocant així una acumulació d’infants amb dificultats. Així és impossible que un centre educatiu se’n surti, malgrat l’enorme esforç dels seus equips docents.
Quan l’educació deixa de ser una fàbrica d’oportunitats en la vida, és que alguna cosa falla en l’arrel més bàsica d’una societat. Quan la desigualtat fruit de la pobresa condemna els infants a continuar sent pobres d’adults, estem permetent una societat que acabarà profundament malalta. Malaurada i tristament, en l’actual context de campanya electoral catalana i pre-electoral espanyol, aquesta no sembla ser la principal prioritat de la majoria d’opcions polítiques. Ho pagarem car.
“A Espanya, un infant o adolescent de família pobra té 5 vegades més possibilitats de repetir curs i de no acabar l’ESO”
