Opinió

Dèficits de places públiques de residència

Al novembre el Ple de l’Ajuntament de Sabadell va aprovar per unanimitat una proposició dels vuit grup municipals en què demanàvem a la Generalitat de Catalunya la construcció i posada en funcionament de la Residència del Sud.

La proposició, impulsada per la Plataforma d’entitats que treballen per la materialització de l’equipament, mostrava el rebuig per les polítiques de restriccions pressupostàries (iniciades l’any 2009), que han impedit fins aquest moment la construcció de la residència, i exigia un calendari d’obres. Alhora apostava per la creació d’una comissió per elaborar alternatives consensuades des d’una perspectiva social i analitzar les deficiències de places públiques de residències a Sabadell.

I justament és en aquest darrer punt on voldria centrar la meva reflexió. Perquè, si bé la construcció de la Residència del Sud seria una desitjable i excel·lent notícia, és imprescindible entendre de manera exacta i precisa el principal problema de fons que, des de fa molts anys, patim a la nostra ciutat en aquest àmbit: els dèficits i greuges comparatius de Sabadell respecte d’altres territoris en aquesta qüestió són, certament, inacceptables.

A Sabadell, tenim registrades un total 1.074 places de residències per a gent gran, però si analitzem amb deteniment les dades comencem a prendre consciència de la greu situació de dèficit que patim. La primera mancança la trobem a la ràtio de places per cada 1.000 habitants majors de 65 anys: a Catalunya es situava l’any 2012 en 4,85. A Sabadell, enguany, la ràtio és només de 2,83, molt lluny de la mitjana del nostre país. Així mateix, si ens centrem en una qüestió no menor com és el finançament d’aquestes places, la situació no és gaire encoratjadora des del punt de vista del model existent: el 61% de les places són privades i el 39% restant compten amb una part de finançament públic, un percentatge aquest darrer molt menor que la mitjana de Catalunya, situada en el 56%.

L’indicador que indigna, però, i que demostra una evident manca de visió, previsió i incidència real d’aquells que han tingut responsabilitats polítiques fins ara, és el brutal desequilibri i greuge de tota aquesta situació si comptem les places de titularitat pública, és a dir, les que es financen només amb recursos públics. A la nostra ciutat, aquesta suma és inexistent: Sabadell no en té, de places públiques. Zero. Una situació que contrasta amb altres municipis del Vallès com Terrassa, Rubí, Cerdanyola o Sant Cugat, que sí que disposen d’aquests recursos.

Algú podria deduir que si Sabadell no té places públiques probablement és que no en calen. Davant aquesta hipòtesi, dues dades: a la nostra ciutat hi ha 1.246 peticions en llista d’espera per a les 421 places que compten amb suport públic (que no de titularitat pública). Les places públiques, per tant, són molt i molt necessàries.

Aquesta és, a hores d’ara la situació. I si bé és cert que les demandes de la Residència del Sud vénen de lluny, segurament també ho és que la manca de places públiques, com a problemàtica global de ciutat, més enllà d’un equipament concret, s’hauria d’haver abordat ja fa temps des dels poders públics, de manera més àmplia, planificada, estratègica i amb més decisió.

La Residència del Sud és completament necessària i ha esdevingut un símbol de les mancances de la ciutat en aquest àmbit, però és una part d’un problema molt més profund. La construcció d’aquest servei resoldrà només un 7% de l’actual dèficit de places. Per tant, és imprescindible continuar avançant i trobant les solucions per fer front al dèficit i patiment de tanta gent gran de la nostra ciutat i les seves famílies.

És per això que, tenint clar que la competència en matèria de places residencials és de la Generalitat de Catalunya, el Govern de Sabadell està treballant per plantejar davant aquesta administració la situació tant de dèficit com de greuge comparatiu i acumulat, per impulsar les accions necessàries perquè la nostra ciutat compti, d’una vegada per totes, amb un major nombre de places públiques. Paral·lelament continuarem treballant perquè les obres de la Residència del Sud s’iniciïn al més aviat possible i perquè, mentre no arriben les places públiques, Sabadell disposi de més places “concertades” als centre privats, reduint així les angoixants llistes d’espera on es concentren aquells que més baixos ingressos i menys recursos tenen.

Quan parlem d’un dèficit com el que patim a Sabadell, no estem parlant de manca d’edificis, sinó de la incapacitat dels poders públics per donar una resposta adient a una necessitat real dels ciutadans i ciutadanes. El suport per garantir una qualitat de vida digna a les persones grans que ho necessiten no pot ser un luxe. És un dret i, com a tal, cal incidir i treballar per garantir-lo.

“A Sabadell hi ha 1.246 peticions en llista d’espera per a les 421 places que compten amb suport públic (que no de titularitat pública)”

Comentaris
To Top