Aquestes eleccions han estat de bon segur les més importants al Congrés de Diputats de la història de la democràcia des de 1977 i 1982. L’enorme victòria de la formació encapçalada pel sabadellenc Xavier Domènech no té parangó. Però anem a pams.
CiU s’ha estavellat novament. CiU va aconseguir fa quatre anys 26.000 vots, ara, Democràcia i llibertat, just la meitat. Un gran batzac. L’afer Pujol i l’afer 3% han passat al final la seva factura. L’any 1977 van treure 15.000 vots. ERC ha passat de 6.000 a 15.000 vots, un gran èxit de la formació encapçalada per l’altre sabadellenc Gabriel Rufian. En una estranya coalició amb el Partit del Treball d’Espanya, PTE, forçada per la il·legalitat del seu partit, l’any 1977 van aconseguir a la ciutat 2.400 vots. El PP ha passat de 19.000 a 10.000 vots, una enorme patacada. Alianza Popular l’any 1977 va aconseguir 3.200 vots i UCD 10.000.
El PSC ha aconseguit 20.000 vots, n’ha perdut 12.000 de fa quatre anys. N’ha guanyat però 8.000 en relació a les municipals. És una dada que requeriria moltes reflexions pel futur. L’any 1977 va aconseguir 25.000 vots. Ciutadans ha aconseguit 14.000 vots, 4.000 més que a les municipals, però 10.000 menys que a les del Parlament. Una altra gran trompada. El sector independentista pot respirar alleugerit. Ves per on els han salvat aquells que fa quatre dies es deia que eren del no.
La gran notícia de la nit és a Sabadell sense cap mena de dubte En comú podem (ECP). Quins noms posen els d’esquerres! Canviar el nom i que guanyis vol dir que els teus votants tenen més cultura política i que en general són joves. Fa 35 anys fora impossible.
La formació liderada pel sabadellenc Xavier Domènech ha aconseguit 32.000 vots, 22.000 més que fa quatre anys ICV-EUiA. I 20.000 més que a les municipals UXC. Algú hauria d’explicar perquè no van voler una fórmula al l’estil Sabadell en comú. ECP ha aconseguit batre el rècord d’un resultat a l’esquerra del PSC a la ciutat en unes generals espanyoles. El PSUC va aconseguir només 31.300 vots. Sabadell és la quarta ciutat, després de Barcelona, l’Hospitalet i Badalona i per davant de Terrassa.
Cal ressaltar que Xavier Domènech sigui segurament el ciutadà que millor coneix la història del moviment obrer contemporani de la ciutat, la seva tesina sobre Sabadell és “Quan el carrer va deixar de ser seu. 1966-1967” i la tesi doctoral que va rebre tota mena de premis es titula “Petits grans canvis. Moviment obrer i canvi polític en la dècada dels seixanta. 1962-1967”, que tot i el poc pretensiós nom és ni més ni menys la reivindicació que els canvis van venir de baix –els treballadors- i dels joves. És tota una refutació que els canvis els van portar el Rei i Adolfo Suárez. Un bon aprenentatge. Ha fet també una història del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i una història de la lluita antifranquista i l’arribada de la democràcia de la Joventut Comunista de Catalunya.
No deixa de ser curiós que si bé la gran victòria del PSUC a la ciutat l’any 1977 es devia a un poderossíssim PSUC i els seus 40 anys de lluita abnegada que culminaren en la gran vaga general de febrer de 1976. Ara aquest resultat, que fins i tot en número de vots es superior –ara hi ha però molts més votants- es desenvolupa en una ciutat on ICV i EUiA, estan en la pitjor crisi des de la seva creació i Podem, tot i la seva recent creació necessita urgentment d’una refundació. És evident que estem assistint a un autèntic tsunami polític que cal que algú sigui capaç de convertir-lo en una organització.
“La formació liderada pel sabadellenc Xavier Domènech ha aconseguit 32.000 vots, 22.000 més que fa quatre anys ICV-EUiA”
